Sobre les guerres comercials

El 1945 es va acabar la Segona Guerra Mundial després de les bombes atòmiques llançades pels americans sobre el Japó. Des d’aleshores no hi ha hagut la temuda tercera guerra mundial, però sí nombroses guerres locals que demostren el malestar i les desavinences entre els ciutadans de molts països. El perill d’una guerra nuclear és més aviat llunyà, com va dir el president Putin, perquè una guerra com aquesta no tindria vencedors. Tenia raó. Una bomba atòmica sobre Washington i una altra sobre Moscou no solucionarien res i aproparien la Terra a la pel·lícula El planeta dels simis.

Les guerres tradicionals es mantenen a escala local, podríem dir-ne, amb una gran quantitat de morts, ferits i desplaçats, però no s’estenen més enllà d’unes fronteres conegudes. Confio que passi el mateix en la guerra entre Rússia i Ucraïna.

El substitutiu de les guerres tradicionals seran o, més ben dit, ja són, les guerres comercials, que aniran pujant graons de duresa i de males intencions. Ho hem vist en el cas de Rússia i Ucraïna, en la qual s’està discutint el proveïment de gas i petroli, així com el seu preu, uns productes que abans eren indispensables, però que tendiran a ser substituïts a mitjà i llarg termini per energies renovables.

Tots els països disposen de productes que els altres no tenen. La globalització de l’economia ha posat en evidència aquest fet i amb un increment molt alt del moviment comercial entre països. Hi ha alguns països, com ara la Xina i els del centre de l’Àfrica, que són els únics que disposen de minerals indispensables –com el liti– per fabricar ordinadors i bateries elèctriques, però també armes.

Aquestes guerres comercials no portaran morts directament, però sí de forma indirecta i empitjoraran el nivell de vida dels països més pobres. M’angunieja pensar en un món en el qual la majoria dels estats només venguin i comprin els productes que necessiten a canvi dels que els fan falta a ells. No es pot fer broma sobre les guerres comercials. Ja n’hem viscut unes quantes a escala local i sabem que el trencament d’aquestes guerres comercials ens tornaria a moments de la guerra freda.

Hauríem de confiar que institucions com l’ONU intervinguessin sense embuts en aquestes guerres comercials. Per experiència, sabem que les grans passes endavant de la humanitat només es produeixen quan es presenten situacions greus i desoladores. El món està dividit, amb l’OTAN per un costat i la Xina, l’Índia i Rússia per un altre. Són els països amb més població del món, però el pes econòmic està en la resta i és aquesta resta la que pot imposar criteris de pau comercial sempre que s’estigui disposat a fer passes endavant amb força i sense compliments.

El món avançava en el seu desenvolupament econòmic, però em temo que si aquests fenòmens dels quals he parlat en aquest article es posen en pràctica el resultat podria ser el retrocés del nivell econòmic, social i polític mundial.

Déu ens deslliuri de les guerres tradicionals i de les guerres comercials a escala mundial. El món s’hauria de preguntar aleshores si volem retrocedir cinquanta anys o volem mantenir el desenvolupament d’una etapa digital que tot indica que podria substituir l’etapa de la industrialització, que ha durant tan sols 200 anys.