L’heroi dels llibres

Remu­gava jo en un àpat fami­liar post­na­da­lenc sobre les difi­cul­tats que tenim els escrip­tors auto­e­di­tats per acon­se­guir canals de venda efec­tius, quan el meu germà em va sor­pren­dre amb una història que li havia pas­sat vol­tant per la Girona vella.

Un dia de desem­bre amb temps lliure entre fei­nes s’havia dei­xat per­dre pel Call i es va asseure prop de la cate­dral. No feia ni cinc minuts que hi era quan va acos­tar-s’hi un jove amb una fei­xuga caixa amb pinta de vene­dor ambu­lant no se sabia de què. Aviat va des­co­brir-ne el con­tin­gut: un piló d’exem­plars de la novel·la que havia escrit, que segons afir­mava entu­si­asta era “la mejor del mundo”.

Poques opor­tu­ni­tats tenia aquell noi de ser escol­tat. A casa ens costa donar opci­ons a un des­co­ne­gut que ens aborda al car­rer per expli­car-nos la seva pel·lícula, però heus aquí que en Jordi es va veure atret per la matèria sobre la qual girava la publi­cació: els orígens de la República a Roma. A ell li agrada la història antiga, i en saber que per a Setenta y un años jus­tos l’autor havia emprat per­so­nat­ges reals i traduït fonts fins i tot del llatí arcaic, la con­versa va fer forat. Van inter­can­viar dèries i infor­mació. Es deia Romeo Aischa, era basc i anava per la geo­gra­fia ibèrica amb la fita d’igua­lar el nom­bre d’exem­plars venuts per Her­man Mel­vi­lle en la pri­mera edició de Moby Dick, que no arribà a 3.000. Ade­quava el seu peri­ple a les inclemències del temps, i Girona li devia sem­blar tem­pe­rada perquè duia sandàlies sense mit­jons. Per des­comp­tat, en Jordi va com­prar-li el lli­bre amb molt de gust, i jo també ho hau­ria fet encara que el tema em quedi tan lluny com les com­pe­ti­ci­ons de bot­xes d’Austràlia.

No li deu ser fàcil, al nos­tre heroi, tren­car el gel i fer que la gent s’interessi per una adqui­sició literària amb el ganxo dels antics romans i el salt evo­lu­tiu que ens van pro­cu­rar, perquè el va publi­car el 2020, cosa que no atura la seva fe i el ser coratge. Per això, des d’aquí li declaro la meva admi­ració, amb la pro­mesa que mai més em quei­xaré per la difi­cul­tat de tro­bar dis­tri­bució o de la len­ti­tud de les ven­des. I si m’assal­ten mals pen­sa­ments, m’ima­gi­naré el Romeo car­re­te­jant l’emba­lum a peu per les espa­nyes, con­re­ant mocs i cara­bas­ses, i de tant en tant alguna flor. Perquè els herois exis­tei­xen, i alguns cami­nen fora de les pàgines dels seus pro­pis lli­bres.