Opinió

Creus de Sant Jordi

M’acaba d’arribar una petició de signatura per a un candidat a la Creu de Sant Jordi que no conec en absolut

Miraré de ser cau­telós en el trac­ta­ment del tema per diver­ses raons. Una d’impor­tant és el conei­xe­ment pro­per de per­so­nes a les quals s’ha con­ce­dit la Creu pels mèrits con­trets en la seva dila­tada car­rera pro­fes­si­o­nal. D’altres que no conec la tenen per la seva con­tri­bució al país en un espai i temps deter­mi­nats que apor­ten valor a la seva tra­jectòria. En tots els casos que conec, i per les bio­gra­fies de cadas­cuna de les per­so­nes o enti­tats guar­do­na­des, la tra­jectòria és impor­tant i ben valo­rada. Dic tot això per dei­xar clar que no vull ni des­va­lo­rar can­di­dats ni menys­te­nir guar­do­nats, al con­trari. Vull defen­sar un reco­nei­xe­ment del qual sovint estem man­cats. M’acaba d’arri­bar una petició de sig­na­tura per a un can­di­dat a la Creu de Sant Jordi que no conec en abso­lut. Lle­gida la seva bio­gra­fia, és segur que reu­neix els mèrits sufi­ci­ents. Deu ser d’una gran res­pon­sa­bi­li­tat i d’una tre­menda com­ple­xi­tat ana­lit­zar cada cas per pren­dre la difícil decisió d’accep­tar-ne uns i rebut­jar-ne d’altres. Relle­gint el que diu el web de la Gene­ra­li­tat, la Creu de Sant Jordi, i cito tex­tu­al­ment: “És una dis­tinció que es va crear el 1981 amb la fina­li­tat de dis­tin­gir per­so­nes natu­rals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin pres­tat ser­veis des­ta­cats a Cata­lu­nya. Qual­se­vol ciu­tadà, grups de ciu­ta­dans o enti­tats poden dema­nar que s’ator­gui el guardó a alguna per­sona, sigui física o jurídica.” Se m’acut que el sis­tema com­plex per dis­tin­gir unes o altres per­so­nes pot gene­rar fòbies i fílies com en qual­se­vol decisió d’alt com­promís. Deci­dir amb cri­te­ris objec­tius, des d’una estruc­tura política, em fa ser una mica escèptic, sobre­tot a par­tir dels guar­dons ator­gats a Messi i Estopa, per posar dos exem­ples. La tra­jectòria a Cata­lu­nya, en el cas de Leo Messi, hi és, però el ser­vei a Cata­lu­nya, ho dubto. Diria el mateix d’Estopa. Un ter­cer cas és el d’Alèxia Pute­llas, també del món de l’esfèrica, una guar­do­nada de curta tra­jectòria però amb un pal­marès indis­cu­ti­ble. Cer­cles pro­pers al guardó m’expli­quen que els sen­ti­ments i el grau de conei­xença dels pro­po­sats, a banda d’altres cri­te­ris, poden ser clau perquè les pro­pos­tes arri­bin a bon port. Aquest seria un fet que, si fos cert, ens genera la pre­gunta sobre per què per­so­nes i enti­tats cata­la­nes de dila­tada tra­jectòria pro­fes­si­o­nal, reco­ne­gu­des aquí i arreu del món, no hagin gau­dit mai del guardó. I no deu ser per la falta de mèrits ni d’adhe­si­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia