Miracles a Turquia

El nom­bre de per­so­nes que han mort a Tur­quia i a Síria a causa dels devas­ta­dors ter­ratrèmols aug­menta cada dia que passa. A l’hora d’escriure aquest arti­cle ja n’eren 19.400, 16.170 dels quals s’havien comp­ta­bi­lit­zat a Tur­quia i 3.192 al nord de Síria. I és molt pro­ba­ble que quan el lle­gei­xin aques­tes xifres ja superin els 20.000. Arriba un moment en què és impos­si­ble fer-se càrrec del que repre­senta real­ment aquesta quan­ti­tat de morts i foca­lit­zes en els vius, en els casos dels super­vi­vents. Com el d’aquells dos ger­mans que van ser sal­vats després de dis­set hores d’estar sota les runes i en què la nena, de només set anys, havia pro­te­git el seu germà, més petit, man­te­nint el seu braç sobre el cap del menut. O com el d’aque­lla família for­mada per sis per­so­nes que van ser socor­re­gu­des, una a una, 40 hores després d’haver que­dat col­gats pel sisme. O com el que ja es coneix com “el nadó mira­cle”: la petita va ser tro­bada quan encara estava lli­gada a la seva mare pel cordó umbi­li­cal i va ser tras­lla­dada a l’hos­pi­tal per recu­pe­rar-se de la hipotèrmia que tenia. Per molt lluny que ens quedi la tragèdia, o que ens sem­bla que ens hi queda, aques­tes són les imat­ges que ens des­per­ten empa­tia. Aque­lles en què la vida, inex­pli­ca­ble­ment i extra­or­dinària­ment, gua­nya la par­tida a la mort.