Només números

Les comunitats autònomes havien de fer arribar al Ministeri d’Infància les dades sobre els menors migrats que tenen acollits per tal que el govern espanyol pugui calcular quants dels 4.400 infants que en aquests moments són a les Canàries han ser distribuïts als diferents territoris. Dilluns, per ser més exactes, va acabar aquest termini. I la sorpresa, o no, va ser que Aragó es va negar a facilitar cap xifra i Madrid en va donar d’inflades. Aquestes comunitats, governades pel PP, i en tots els altres casos, adduint que tenen una sobreocupació. Aquesta posició actua com a fre perquè l’executiu de Pedro Sánchez prengui una decisió. Sigui com sigui que es resolgui aquesta disjuntiva, ens trobem un altre cop parlant dels menors estrangers com a simples números; com si fossin una mercaderia. Només cal fixar-se en el llenguatge que fem servir per referir-nos-hi. Quantitats, recomptes, quotes, places. Concentració, repartició. Sense ser aliens a aquesta pugna política, freda i calculadora, em consta que els professionals que treballen als centres d’acollida de Catalunya s’esforcen perquè aquests infants se sentin emparats en una terra que no és la seva i convivint entre uns adults que, si bé d’entrada els són estranys, s’acaben convertint en els seus referents i altaveus.