La Txell de cal Pere Valent

La Txell Fei­xas (Medi­ona, 1979) és peri­o­dista. Durant cinc anys va ser cor­res­pon­sal a l’Ori­ent Mitjà. És autora del lli­bre Dones valen­tes (2020) i acaba de publi­car Ali­a­des, que es va pre­sen­tar a Girona fa ben pocs dies. Ella no vol que la con­si­de­rin una dona valenta, però els seus lec­tors no pen­sem el mateix.

Quan va venir a par­lar del seu pri­mer lli­bre, l’acom­panyà el nos­tre admi­rat Jordi Grau. El diàleg va ser molt interes­sant. En Jordi subrat­llava el valor pro­fes­si­o­nal de la Txell i de les seves cròniques periodísti­ques fetes amb ulls de dona. També li des­ta­cava el fet d’haver sigut capaç d’escriure un lli­bre poc com­pla­ent i dur, que inter­pel·la el lec­tor i on les pro­ta­go­nis­tes de cada capítol són dones reals dis­po­sa­des a tren­car bar­re­res.

A Ali­a­des, la Txell ens parla del camp de refu­gi­ats de Xatila (al sud de Bei­rut). Allà hi tro­bem en Majdi, un pin­tor de façanes palestí que forma un equip de bàsquet femení per sal­var la seva filla Razan i altres nenes d’un futur ben negre. En aquesta ocasió la pre­sen­tació del lli­bre a Girona la feu el peri­o­dista espor­tiu Marc Negre, a qui la Txell ano­mena germà triat per la gran amis­tat que els uneix. Amb el seu diàleg ens van fer arri­bar espur­nes de la història, sufi­ci­ents per con­tex­tu­a­lit­zar-la, però prou mesu­ra­des per no fer d’aixa­fa­gui­tar­res. Per això tots vam sor­tir amb el lli­bre a la mà i amb mol­tes ganes de lle­gir-lo.

La Txell es mos­tra sem­pre molt atenta amb els seus lec­tors. Quan m’hi vaig atan­sar perquè em signés el lli­bre, li vaig ense­nyar com havia dei­xat l’exem­plar de Dones valen­tes: gui­xat i amb ano­ta­ci­ons per­so­nals als mar­ges. Hi tenia el retall d’un arti­cle que li dedicà el peri­o­dista Tomàs Alco­verro. Se’l mirà amb esti­mació i admi­ració. Ho entenc i ho com­par­teixo. També per als qui ens dedi­quem a ense­nyar història, les lec­tu­res del mes­tre Alco­verro sobre el Pròxim Ori­ent són un refe­rent.

Vol­dria dir a la Txell que els seus lli­bres tenen un gran poten­cial pedagògic. Serà la reco­ma­nació als meus alum­nes per aquest Sant Jordi. Perquè Ali­a­des parla de joves, d’espe­rança i de futur. Cada capítol ens apropa a la valen­tia de dones que llui­ten per millo­rar el món des de l’ano­ni­mat. Unes dones que dei­xen de ser anònimes tan bon punt la Txell de cal Pere Valent els posa nom.