Opinió

De reüll

Colau i el poder

Colau va acce­dir a l’alcal­dia de Bar­ce­lona des del món de l’acti­visme que llui­tava con­tra el poder, i en marxa con­so­li­dant-lo en el càrrec. Les pro­tes­tes con­tra l’espe­cu­lació de l’habi­tatge que tant el PSC com CiU havien abo­nat al llarg de molts anys a l’Ajun­ta­ment i a la Gene­ra­li­tat del país sem­bla­ven tenir el 2015 res­posta entre l’elec­to­rat, i allà hi havia Colau per llui­tar-hi des de l’Ajun­ta­ment. Aquesta era la seva carta de pre­sen­tació i el que havia de pro­vo­car un canvi social impor­tant per a la ciu­ta­da­nia. Vuit anys després, Colau deixa l’alcal­dia sense haver obtin­gut els vots neces­sa­ris i expo­sant a tot el món que les polítiques d’esquer­res que pro­me­ten són un autèntic fracàs perquè ja ningú se les creu, ni ells matei­xos. En aquest afer, Colau no ha estat sola. ERC hi ajuda amb les seves deci­si­ons titu­be­jants: ara amb Junts, ara amb el PSC, ara amplio l’aero­port, ara m’hi nego i recu­pero el Hard Rock. Cer­ta­ment, Colau no ho ha tin­gut fàcil, i més després de les cam­pa­nyes immo­rals con­tra ella i la seva obra, la mateixa que anys enrere CiU va diri­gir con­tra el tri­par­tit, sobre­tot con­tra ICV, per mesu­res medi­am­bi­en­tals i de segu­re­tat que després CiU va haver de con­so­li­dar sota la vara euro­pea. La tren­ca­dissa política i les ide­o­lo­gies líqui­des són un fet i el “Que us bom­bin”, el nou lema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia