La covada

Diuen que l’avant­pro­jecte de llei de pro­tecció a la família pre­veu noranta dies d’excedència labo­ral després del part, i aquí ve la gran nove­tat: d’aquests noranta dies, sei­xanta podran ser uti­lit­zats pel pare. Pare i mare, doncs, podran repar­tir-se aquest període d’absència retribuïda, i per pri­mera vegada un home tindrà “vacan­ces per part”.

Suposo que la llei diu “pare”. Em nego a accep­tar que pugui dir “marit” i per­pe­tuar en aquest cas el con­ser­va­do­risme legal. Si es creu que aquesta inno­vació és bona per al fill, seria absurd i injust que la pro­tecció a l’infant fos negada en nom de la ine­xistència d’un cer­ti­fi­cat de matri­moni. Però no estic gens segur que l’espe­rit social i huma­nista tri­omfi sobre la lle­tra de la llei. Ja ho veu­rem quan es dis­cu­teixi el text.

En tot cas, aquesta vin­cu­lació del pare al part és una porta oberta a la resur­recció de l’antiquíssim cos­tum de la “covada”: així que havia parit, la mare s’alçava i començava la seva vida habi­tual, men­tre que el pare es ficava al llit, on simu­lava haver sofert el part, i s’hi estava fins a “recu­pe­rar-se”. El cos­tum encara es prac­tica en alguns pobles ame­ri­cans i afri­cans, però en altres temps era cone­gut també a Europa, i l’existència del mot “covada” és ben sig­ni­fi­ca­tiva de la seva difusió en l’àrea cul­tu­ral cata­lana.

Ama­des en recull diver­ses inter­pre­ta­ci­ons, com la que diu que per als pri­mi­tius la inter­venció de l’home en la fecun­dació no era com­presa: era el geni, l’espe­rit dels avant­pas­sats el qui pre­nia forma en la dona. Això hau­ria donat lloc al matri­ar­cat. Quan es reco­negué el paper de l’home, l’home es con­vertí en l’“esco­llit” del geni, i com a tal rebla les feli­ci­ta­ci­ons en el llit que li havia cedit la dona.

També es creu que la covada és un recurs per a defen­sar-se dels mals espe­rits que podrien ata­car la mare i el fill. El pare, física­ment més fort, fa la comèdia del part per enga­nyar-los, i en alguns casos la paròdia era com­pleta, amb gemecs i tot.

Una altra inter­pre­tació força interes­sant: la covada seria un acte de reco­nei­xe­ment de la pater­ni­tat del fill. En ficar-se al llit i simu­lar el part, l’home tes­ti­mo­nia la seva par­ti­ci­pació en l’infan­ta­ment. En la nova dis­po­sició legal, la dels noranta dies d’excedència labo­ral després del part, s’hi pot veure un ànim de pro­tecció de l’Infant, un estímul a l’aug­ment de nata­li­tat, etc. Jo hi trobo un reco­nei­xe­ment molt sig­ni­fi­ca­tiu del tre­ball de la dona: s’admet que pugui ser la dona qui faci una feina pro­fes­si­o­nal més impor­tant o valu­osa i, per tant, que sigui l’home el qui con­vin­gui que es quedi a casa. Serà interes­santíssim de com­pro­var quina accep­tació té aquesta “covada” econòmica i social.