Salvem El Born

El pas­sat 11 de setem­bre va fer 10 anys de la inau­gu­ració d’El Born com a equi­pa­ment muni­ci­pal. En con­di­ci­ons nor­mals, avui estaríem par­lant d’un cen­tre con­so­li­dat en el tei­xit ciu­tadà, però com que no vivim ni en una ciu­tat ni en un país nor­mals estem par­lant del seu enèsim canvi de model, tots tri­ats a mida del color polític que governa l’Ajun­ta­ment. No hi ha res més per­ju­di­cial per a les ins­ti­tu­ci­ons que tre­ba­llen amb una matèria tan sen­si­ble com és la cul­tura que els tras­torns sob­tats en el seu fun­ci­o­na­ment i en les seves mis­si­ons. A par­tir d’ara El Born serà una sub­seu més del Museu d’Història de Bar­ce­lona i per no tenir no tindrà ni direcció pròpia. Marta Marín-Dòmine ha estat ces­sada i mai podrem ava­luar la seva estratègia perquè ha durat dos anys jus­tos. Amb tants magreigs i mareigs segons com bufen els vents de les ide­o­lo­gies, el valor únic d’El Born, que és el de jaci­ment, ha que­dat rele­gat. “Quan li arri­barà el torn a El Born entès com a espai patri­mo­nial?”, es dolia a les xar­xes soci­als Carme Miró, històrica del Ser­vei d’Arque­o­lo­gia de Bar­ce­lona. Calen més veus valen­tes per redreçar el rumb d’aquest con­te­ni­dor de tantíssi­mes ruïnes de la ciu­tat –del 1714, per des­comp­tat, i d’abans i de després– i per posar la recerca i l’estudi de la història de la capi­tal cata­lana al cen­tre de tot.