Opinió

Tribuna

PISA: perduts en la transició

“No és possible mesurar la qualitat de l’educació d’un país mitjançant indicadors universals sense tenir en compte l’estructura social, les tradicions, la cultura, les formes de vida o els modes de producció
“Més que preocupar-nos per uns informes que generen greus dubtes i fuetejar-nos pel sistema educatiu, hem de procurar crear caps ben moblats més que caps ben plens

Fa apro­xi­ma­da­ment un mes de la fla­ma­rada mediàtica sobre els mals resul­tats de Cata­lu­nya a l’informe PISA.

SOc molt crítica amb l’informe, però li reco­nec que, almenys durant uns dies, pro­voca que els mit­jans de comu­ni­cació posin el focus en un tema tan cab­dal com és l’edu­cació dels nens a tot el món. I aquest és el meu pri­mer dubte. És vàlid fer un test estan­dar­dit­zat a escala glo­bal? Ho dubto, de la mateixa manera que ho dub­ten més de cent acadèmics d’arreu del món que des del 2014 dema­nen una moratòria de PISA, una reflexió sobre què mesura i com ho fa, i acon­se­llen pre­caució en l’apli­cació de polítiques basa­des en els seus resul­tats.

Tot just després de la publi­cació del dar­rer informe, vaig lle­gir un arti­cle a The Was­hing­ton Post d’un expert que vaig tenir l’honor de conèixer quan era rec­tora de la UOC, Yong Zhao. Diu que PISA es va comer­ci­a­lit­zar amb èxit amb la pre­tensió de mesu­rar les habi­li­tats i els conei­xe­ments que són impor­tants en les eco­no­mies moder­nes i que s’ha demos­trat que l’excel·lència defi­nida per PISA no és més que una il·lusió, una afir­mació fabri­cada sense cap prova empírica. També diu que PISA implica una visió monolítica que ens porta cap a una homo­geneïtzació glo­bal de l’edu­cació. No és pos­si­ble mesu­rar la qua­li­tat de l’edu­cació d’un país mit­jançant indi­ca­dors uni­ver­sals sense tenir en compte l’estruc­tura social, les tra­di­ci­ons, la cul­tura, les for­mes de vida o els modes de pro­ducció. Les dife­rents soci­e­tats fun­ci­o­nen de manera dife­rent i pre­sen­ten rep­tes dife­rents. Zhao tit­lla PISA d’espec­ta­cle de màgia i denun­cia els seus objec­tius econòmics i comer­ci­als.

He bus­cat i he tro­bat coses sor­pre­nents. Quan PISA intenta demos­trar la importància que té el que mesura per al desen­vo­lu­pa­ment econòmic, s’equi­voca. Per exem­ple, quan intenta esta­blir una relació sig­ni­fi­ca­tiva entre les pun­tu­a­ci­ons de les pro­ves i el crei­xe­ment econòmic, com­para les pun­tu­a­ci­ons d’un període deter­mi­nat amb el crei­xe­ment econòmic durant el mateix període, cosa que no té ni cap ni peus perquè els estu­di­ants que van fer la prova no for­ma­ven part de la força de tre­ball en el mateix moment. I els estu­dis poste­ri­ors que van cor­re­gir aquest error no van tro­bar cap relació entre una cosa i l’altra i van inva­li­dar les afir­ma­ci­ons de l’informe.

Final­ment, tot i que PISA afirma que no ava­lua els currículums, els seus resul­tats es con­si­de­ren una mesura vàlida de la qua­li­tat dels sis­te­mes edu­ca­tius. Ava­lua lec­tura, matemàtiques i ciències i no mos­tra interès per les huma­ni­tats, les arts i la música, l’edu­cació física, les ciències soci­als, les llengües, la història o la geo­gra­fia. El que ava­lua és impor­tant, però el que no ava­lua també.

Ens hauríem de pre­gun­tar si la fina­li­tat de l’edu­cació dels nos­tres nens és el crei­xe­ment econòmic i la com­pe­ti­ti­vi­tat o el que volem és que siguin per­so­nes for­ma­des però també com­pro­me­ses amb la soli­da­ri­tat, l’equi­tat, la curi­o­si­tat, la com­passió, l’empa­tia, els valors cul­tu­rals o la salut física i men­tal.

Sin­ga­pur, Corea, SHang­Hai, han enfo­cat els seus sis­te­mes edu­ca­tius a obte­nir bons resul­tats PISA i ara comen­cen a ado­nar-se que les pun­tu­a­ci­ons altes tenen estu­di­ants amb menys interès i una acti­tud menys posi­tiva cap a les assig­na­tu­res que es mesu­ren que estu­di­ants de països amb una pun­tu­ació més baixa, o que les pun­tu­a­ci­ons PISA altes s’asso­cien amb una con­fiança i capa­ci­tats empre­ne­do­res més bai­xes. També s’ha tro­bat que les pun­tu­a­ci­ons PISA tenen una cor­re­lació nega­tiva amb el benes­tar dels estu­di­ants. Aques­tes tro­ba­lles sug­ge­rei­xen, bàsica­ment, que PISA només mesura un aspecte molt reduït de l’edu­cació i no presta atenció a les res­pon­sa­bi­li­tats més àmplies dels sis­te­mes edu­ca­tius. Hi ha molt poques coses que es poden resu­mir amb una xifra i, tan­ma­teix, PISA afirma poder ava­luar tot el sis­tema edu­ca­tiu d’un país en només tres xifres.

Més que pre­o­cu­par-nos per uns infor­mes que gene­ren greus dub­tes difícils de resu­mir en un arti­cle i fue­te­jar-nos pen­sant que el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu és el més defi­ci­ent d’Europa com he lle­git aquests dies, acon­se­llo relle­gir Edgar Morin, que rei­vin­dica els sabers mul­ti­dis­ci­pli­na­ris, la cul­tura gene­ral i els set sabers, de què un altre dia trac­taré. Crear caps ben moblats més que caps ben plens, com ell reco­mana.

Des de fa més de 20 anys estem en tran­sició d’una soci­e­tat indus­trial on el tre­ball en cadena reque­ria estan­dar­dit­zar, a la soci­e­tat digi­tal on Morin gua­nya a PISA. No ens equi­vo­quem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia