Històries

Se sap, més o menys, que la invasió actual d’Ucraïna al 2022 no és sinó la segona part de dues inva­si­ons prèvies al 2014: la de Cri­mea i la del Donbàs. En aquesta regió, els pri­mers grups d’insur­gents armats con­sis­tien en uns pocs habi­tants locals lide­rats per un sol­dat vetarà rus dit Igor Girkin. Altres grups sem­blants van aca­bar sent lide­rats per agents de l’FSB. Aviat van rebre el suport d’un miler de tro­pes rus­ses ben arma­des. (El 79% dels rus­so­par­lants ucraïnesos hi esta­ven en con­tra, de la guerra resul­tant). Al mes de maig, després d’uns referèndums d’una vali­desa popu­lar qüesti­o­na­ble, es van cons­ti­tuir les repúbli­ques de Donetsk (regida pel veterà rus Girkin) i Luhansk (regida pel Leo­nid Pàssetx­nik, mem­bre de Rússia Unida, el par­tit de Putin). El 2022 Putin va incor­po­rar aquests ter­ri­to­ris al que qua­li­fi­cava de Nova Rússia (un con­cepte ter­ri­to­rial tsa­rista). A Cri­mea, tres quarts del mateix, però amb menys sang: va ser envaït per tro­pes rus­ses, anne­xat a Rússia i Putin hi va col·locar Ser­guei Aksiónov –un polític rus i, segons fonts fia­bles, un excri­mi­nal mafiós– com a cap de govern. (Tota la infor­mació fins aquí és de la Wiki­pe­dia en anglès). Recent­ment, uns quants his­to­ri­a­dors, com l’ame­ri­cana Anne Apple­baum, han mos­trat que aquesta política puti­nesca és gai­rebé idèntica a la de Sta­lin fa 75 anys: havent envaït Polònia el 1939, hi va crear “assem­blees naci­o­nals” que van mun­tar unes elec­ci­ons tru­ca­des i tot seguit els ter­ri­to­ris en qüestió es van incor­po­rar a l’estat soviètic. Als estats bàltics, tres quarts del mateix: una invasió gens sub­til, la cre­ació de tres “governs popu­lars” que van orga­nit­zar unes elec­ci­ons mani­pu­la­des, segui­des de l’ingrés dels estats bàltics a l’URSS. Putin, diuen, no és cap intel·lec­tual. Però es veu que, entre bom­bar­de­jar civils ucraïnesos i enviar rus­sos joves a morir, sí que troba el temps per lle­gir una miqueta d’història.