Edatisme

Se’n diu així de la dis­cri­mi­nació de les per­so­nes per raó d’edat que es reflec­teix en deter­mi­na­des pràcti­ques soci­als en detri­ment de la seva dig­ni­tat per­so­nal i del seu dret a una vida satis­factòria. D’acti­tuds com­pre­ses dins aquest qua­li­fi­ca­tiu no ens en man­quen i n’exer­cim a diari sense ni tan sols iden­ti­fi­car-les: des del tracte infantívol que sovint dis­pen­sem a les per­so­nes grans fins a la seva invi­si­bi­lit­zació. D’un temps ençà, i espe­ci­al­ment després de tot el canvi que va supo­sar la pandèmia i la imple­men­tació sob­tada de les noves tec­no­lo­gies des de l’admi­nis­tració fins a la banca, els grans obli­dats i espe­ci­al­ment per­ju­di­cats per aquests nous models han estat la gent gran, a qui per­so­nal­ment em resis­teixo a desig­nar amb el mot avis perquè no és inclu­siu per a qui no té aquesta con­dició fami­liar. Ara que el govern ha pres la ini­ci­a­tiva per tal de posar fi al pro­blema gene­rat per la manca de cai­xers als pobles de les nos­tres comar­ques –una altra més de les for­mes de dis­cri­mi­nació de la gent gran per­pe­tra­des per les enti­tats bancàries–, que afecta un sec­tor de la població no ave­sat al paga­ment amb tar­geta ni amb mòbil, es van posant al des­co­bert altres for­mes de dis­cri­mi­nació per raó de l’edat. En el trans­port públic això ja es va tra­duir en la impos­si­bi­li­tat de pagar amb diners en metàl·lic si no es dis­po­sava de tar­geta de trans­port o de tar­geta de crèdit, cosa que ja va pro­vo­car que algun con­duc­tor intran­si­gent impedís l’accés al bus a per­so­nes grans usuàries oca­si­o­nals que no dis­po­sa­ven de cap altre mitjà de paga­ment que no fos moneda de curs legal. Apa­rei­xia doncs una nova forma de dis­cri­mi­nació que no s’ha rever­tit, sem­pre en pro de l’eficiència i la rapi­desa del ser­vei. Es detecta també una altra pràctica cons­ti­tu­tiva d’eda­tisme con­sis­tent a apres­sar la gent de certa edat a bai­xar del bus sense que el con­duc­tor mani­o­bri per acos­tar-se a la vorera incli­nant el vehi­cle per per­me­tre’n el des­cens segur, per estal­viar-se mani­o­bres i gua­nyar rapi­desa. Aquesta mala praxi afecta de nou un col·lec­tiu que –no ho obli­dem– cada dia serà més nombrós i a qui sem­bla que ens hem assig­nat el dret de tre­pit­jar-lo en pro de l’eficàcia d’un ser­vei públic del qual ells també són usu­a­ris. Ja hem après a iden­ti­fi­car acti­tuds mas­clis­tes, sexis­tes i racis­tes. Ara ens toca iden­ti­fi­car i denun­ciar les eda­tis­tes.