La guerra de l’aigua

La situ­ació actual em fa pen­sar en aque­lles pel·lícules ame­ri­ca­nes en què la raça humana es troba al límit de la super­vivència, de tal manera que el con­trol dels béns bàsics és el que deter­mina el poder i les cas­tes. És cert que la rea­li­tat de la sequera no ens ha por­tat a l’extrem d’aquest tipus de lluita fra­tri­cida de fil­mo­teca però sí que comen­cen a aparèixer aquells tics no sé si dir-ne egois­tes però que sí que tenen força d’indi­vi­du­a­lis­tes. Les reser­ves d’aigua són les que són i entre tots s’han de repar­tir. Però quina és la mesura justa i equi­ta­tiva d’aquesta repar­tició? Qui la neces­sita més, l’aigua? Hi ha tan­tes opi­ni­ons com colors i segu­ra­ment arri­baríem a la caòtica con­clusió que pràcti­ca­ment tot­hom tin­dria raó. Ara, cada col·lec­tiu intenta jugar les seves car­tes –con­tac­tes, pres­si­ons, poder, influència...– per patir el menys pos­si­ble l’escas­se­tat. Legítim en tots el casos, sí. Tant com com­pli­cat ha de ser de ges­ti­o­nar.

Aquests dies, els page­sos s’han plan­tat –fins i tot lite­ral­ment cla­vant un pi al mig de l’auto­pista– per exi­gir, entre mol­tes altres coses, més aigua per a l’agri­cul­tura i la rama­de­ria. Per la seva part, l’exem­ple dels hote­lers de Llo­ret sem­bla que es podria anar este­nent com una taca d’oli i altres col·lec­tius turístics com ara el de Roses han alçat la mà dema­nant una des­sa­la­dora per omplir pis­ci­nes. El sec­tor indus­trial ja està envi­ant senyals d’alerta dels efec­tes labo­rals –i ja par­len d’apli­car ERTO–per la reducció de l’acti­vi­tat en aquells sec­tors en què l’aigua és necessària en el procés de pro­ducció. Els ajun­ta­ments exi­gei­xen que les pis­ci­nes muni­ci­pals siguin con­si­de­ra­des, al pic de l’estiu, refu­gis climàtics. I així tot­hom, amb argu­ments jus­ti­fi­ca­bles i tota la raó del món. Però la rea­li­tat és que l’aigua és la que és. I si no n’arriba d’enlloc més –vin­gui del cel, en vai­xell, en tren o com sigui– el que queda clar és que no n’hi haurà per a tots, com a mínim en la quan­ti­tat desit­jada. Per tant, poden pujar de peus que començarà la guerra de l’aigua. Una lluita que pot­ser no serà de pel·lícula però que ningú voldrà per­dre.