Novel·la negra a Llagostera

La figura d’Enric Rami­o­net Llo­ve­ras (Lla­gos­tera, 1958) la tinc asso­ci­ada a la de Joan Ven­tura Bru­gu­lat perquè el vaig conèixer mit­jançant el peri­o­dista d’aquest diari, ja que han fet mol­tes coses junts al llarg dels anys. Ara, el que no espe­rava és tro­bar-los tal dia com avui, a les set de la tarda, a la Lli­bre­ria 22 de Girona, pre­sen­tant un lli­bre de novel·la negra. Escrit per Enric Rami­o­net i pre­sen­tat per Joan Ven­tura. I no perquè l’Enric no hagi escrit, que ho ha fet molt i bé, sinó per la temàtica negra. És clar que, entrant en el lli­bre, t’ado­nes que no deixa de ser una rei­vin­di­cació de la memòria històrica que ha carac­te­rit­zat tan­tes coses a la vida de mili­tant cul­tu­ral, de país i com a lla­gos­te­renc d’en Rami­o­net. I de denúncia clara del racisme, el fei­xisme, el naci­o­nal­ca­to­li­cisme i molts altres -ismes con­tra els quals ha llui­tat.

L’Enric és fill de Ca la Queta, botiga de que­viu­res que regen­tava la seva mare, Carme Llo­ve­ras. El pare, Josep, era empre­sari de la cons­trucció. Casat amb Nuri Font Parés, mes­tra jubi­lada, tenen dos fills, Suresh i Mohana. Expli­car això en un poble com Lla­gos­tera és impor­tant. I l’Enric ha tre­ba­llat sem­pre pel poble, des de tots els àmbits. Ha for­mat part del Grup Excur­si­o­nista Bell Matí, que va dina­mit­zar la vida soci­o­cul­tu­ral dels setanta. Va ser fun­da­dor, el 1978, de l’Asso­ci­ació de Veïns, que el 1980 va edi­tar el But­lletí de Lla­gos­tera, en el qual ha col·labo­rat sem­pre. També va ser cor­res­pon­sal d’El Punt, quan ho va dei­xar en Ven­tura, i encara és col·labo­ra­dor d’opinió d’aquest diari. També escriu a Gavar­res.

Tre­ba­lla­dor del món de les asse­gu­ran­ces, abans havia fet de cam­brer a la Bodega Ramiro i al bar L’Enre­nou, autènti­ques estruc­tu­res de poble a Lla­gos­tera. Ha for­mat part de la junta del Casino Lla­gos­te­renc, i va par­ti­ci­par en la cre­ació de l’Escola de Música. I, a més, ha estat sem­pre impul­sor del grup de defensa dels drets humans, cívics i cul­tu­rals Gramc i de Lla­gos­tera Solidària, una ONG que ha fet molta feina tra­mi­tant per­mi­sos i fent de mit­jan­cera amb les admi­nis­tra­ci­ons.

Quan va dei­xar el negoci, va entrar en política lide­rant la llista de la CUP. Van obte­nir tres regi­dors i van for­mar part de l’equip de govern a ERC; ell, com a pri­mer tinent d’alcalde i regi­dor de Cul­tura i Habi­tatge. L’Enric entén la cul­tura com “un ser­vei públic, com un dret bàsic, com un ins­tru­ment d’apro­fun­di­ment democràtic i ver­te­bració social”. Va apor­tar molt de dina­misme incor­po­rant dife­rents acti­vi­tats: Arrima’t, Arrela’t, Revol­tes d’octu­bre... i va poten­ciar la memòria històrica, el català i la cul­tura popu­lar. I va fer molta feina a Habi­tatge. Es va redac­tar el pla local d’habi­tatge i es va pas­sar d’un únic habi­tatge social a 26. El 2023 va fer un pas al cos­tat. I ara ha escrit Crims a Rere­mur, que edita Cal·lígraf. El fill d’un exi­liat de la Guerra Civil retorna al poble i rep ame­na­ces. Un poli­cia local ho inves­tiga. Al dar­rere, la història de tres sol­dats repu­bli­cans i actu­al­ment els des­cen­dents dels dos bàndols amb els immi­grants al mig. Odis i crims, per­pe­trats rere el mur. De la post­guerra a l’actu­a­li­tat, dels deli­ris de les San­tes Mis­si­ons fran­quis­tes a la taverna Ramiro, una novel·la que rei­vin­dica la memòria història i ho fa a ritme de novel·la negra.