El cost d’una escalada bèl·lica

Ja fa sis mesos que va escla­tar la guerra a Gaza que està pro­vo­cant un des­as­tre huma­ni­tari i de des­trucció des­co­mu­nals. Sem­bla estrany que ni la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, ni els estats impor­tants del pla­neta, ni la mateixa ONU no siguin capaços de tro­bar-hi una sor­tida o almenys forçar esce­na­ris de nego­ci­ació i pau. I per aca­bar-ho d’ado­bar ara ha escla­tat el con­flicte entre l’Iran i Israel, moti­vat per les agres­si­ons mútues. Sem­bla que ningú té ganes d’esca­lar el con­flicte, però també és cert que cada actor juga les seves car­tes i actua segons els seus interes­sos i la seva gent. Espe­rem que no hi hagi cap espurna que tren­qui el seny que, de moment, impera, perquè, si passés, les con­seqüències podrien ser catastròfiques des de dife­rents punts de vista. Pel que fa a la geo­política, estaríem en un con­flicte regi­o­nal entre Israel i l’Iran, que dis­po­sen d’arma­ment sofis­ti­cat i nuclear, i també podria inci­tar a entrar en el con­flicte altres estats, com ara l’Aràbia Sau­dita, Jordània, el Líban i Síria, i amb estats pode­ro­sos i molt poblats com ara Tur­quia i Egipte mirant-s’ho de prop. I sense excloure la inter­venció o el suport d’estats llu­nyans però amb clars interes­sos a la regió com ara els EUA i amb l’atenció de la Xina i Rússia. Tot ple­gat pro­vo­ca­ria un des­as­tre de des­trucció i huma­ni­tari. També es veu­ria afec­tada l’eco­no­mia pels pre­vi­si­bles tan­ca­ments de l’estret d’Ormuz, per on passa el 21% del petroli que es con­su­meix al món, i del canal de Suez, on passa el 15% del comerç, sigui petroli o pro­duc­tes i ser­veis. Els efec­tes es farien notar a la zona però també als estats de la UE, que són recep­tors d’aques­tes mer­ca­de­ries, amb evi­dent incidència nega­tiva per a les empre­ses i la ciu­ta­da­nia. La pujada del preus del petroli i l’enca­ri­ment dels pro­duc­tes pro­vo­ca­rien un incre­ment de la inflació que afec­ta­ria la but­xaca dels con­su­mi­dors i exi­gi­ria deci­si­ons del Banc Cen­tral Euro­peu en la línia d’apu­jar els tipus d’interès, per atu­rar-la. Tot ple­gat fre­na­ria el crei­xe­ment econòmic, i afec­ta­ria l’esta­bi­li­tat de les empre­ses i el benes­tar de la ciu­ta­da­nia. Si, a aquesta incer­tesa al Pròxim Ori­ent, hi afe­gim la debi­li­tat d’Ucraïna per con­te­nir l’agressió russa, bàsica­ment per la falta d’ajuts dels estats de la UE i pel blo­queig dels 57.000 mili­ons d’euros que els repu­bli­cans tenen atu­rats al Congrés dels EUA, veiem que tenim dos fronts oberts d’impre­vi­si­bles con­seqüències. Pen­sant amb l’interès gene­ral de les per­so­nes, pot­ser ens con­vin­dria uti­lit­zar la diplomàcia, el diàleg i la nego­ci­ació, i cer­car espais de con­sens per acon­se­guir, amb les fases que facin falta, esce­na­ris de pau. Tot­hom hi sor­ti­ria gua­nyant.