Aurora

El 9 de març del 1936, a la Casa del Poble de Palma es va cele­brar la Diada de la Dona Anti­fei­xista. Durant l’acte, Lli­ber­tat Picor­nell Feme­nias, la ger­mana petita d’Aurora i que l’alçament mili­tar del 18 de juliol va enxam­par a Bar­ce­lona, on par­ti­ci­pava en les Olimpíades Popu­lars, va reci­tar el poema que Rafael Alberti havia dedi­cat a Aida Lafu­ente, la mili­tant comu­nista morta dos anys abans en la revo­lució astu­ri­ana d’octu­bre. Ja era un símbol: la Rosa Roja lle­o­nesa. El poeta va fer per­viure la lli­bertària amb un desig: “La qui­ero desen­ter­rar.” Les mallor­qui­nes hono­ra­ven la lluita de les que les havien pre­ce­dit; una baula en la trans­missió de la memòria. Hi havia tres de les Roges des Moli­nar que els fei­xis­tes van assas­si­nar la nit de Reis de 1937 a la tanca del cemen­tiri de Por­re­res: Aurora Pico­nell, Antònia i Maria Pas­qual, Cata­lina Fla­quer i Belar­mina González. Quan fa dos anys van iden­ti­fi­car les res­tes d’Aurora, la seva ploma va res­plen­dir com la pri­mera claror del dia, un fil de llum espe­cial, una lluïssor extra­or­dinària; il·lusi­o­nant. La ploma era l’Aurora. Han estri­pat la foto, han silen­ciat els lli­bres; és la remor de sabres, tan inqui­e­tant com pre­o­cu­pant. Per això cal més que mai usar la ploma i repe­tir els seus noms, la seva història, que no s’oblidi, glos­sar poe­mes per “desen­ter­rar-les” i inun­dar de roses roges les tan­ques del cemen­tiri, que és a la nit quan les bèsties i la fos­cor es cre­uen ven­ce­do­res. No recor­den que l’Aurora sem­pre surt l’endemà.