Entre excursionistes i turistes

En la jor­nada Ciu­tats visi­ta­des, sobre el futur del turisme urbà, que va orga­nit­zar Inse­tur amb l’Ajun­ta­ment de Girona, em van sor­pren­dre les dades que va donar la doc­tora Núria Galí, que en la seva inter­venció va par­lar de La gestió del turisme en les ciu­tats monu­men­tals. Algu­nes d’aques­tes ciu­tats, i va citar Àvila i Venècia, han de dife­ren­ciar entre els que va ano­me­nar “excur­si­o­nis­tes” i els “turis­tes”, perquè, de tota la gent que les visita, una gran part no per­noc­ten ni fan des­pesa a la ciu­tat dinant o sopant. I a Girona passa alguna cosa sem­blant. Gai­rebé el 74% de la gent que visita la ciu­tat entra­ria en el qua­li­fi­ca­tiu d’“excur­si­o­nis­tes”, perquè pas­sen només una mit­jana de dues hores i dis­set minuts a la ciu­tat. Es va par­lar i aler­tar doncs dels pro­ble­mes de con­gestió, cues, preus alts, expulsió dels resi­dents, gen­tri­fi­cació en defi­ni­tiva, que pot pro­duir el turisme. De fet, el doc­tor Lluís Prats, de la UdG, va aler­tar del perill de bus­car “més i més i més” turisme, que ha por­tat pro­ble­mes molt impor­tants en ciu­tats com Venècia o ara mateix Bar­ce­lona. “No som ni Venècia ni Roma, ni Bar­ce­lona”, asse­gura la vice­al­cal­dessa Gemma Geis, que defensa un “model gironí de gestió del turisme”.

Que a la ciu­tat hi ha rum-rum perquè ha estat tri­ada per molts resi­dents estran­gers, expats en diuen, no ho pot negar ningú. Que s’han obert molts nego­cis o que aquests matei­xos nous veïns els han obert, tam­poc no es pot negar. Hi ha qui hi veu la part posi­tiva en llocs de tre­ball i també en una certa dig­ni­fi­cació dels locals que regen­ten. A altres no els agra­den tant i els acu­sen d’ocu­par boti­gues que abans eren tra­di­ci­o­nals. Cer­ta­ment han des­a­pa­re­gut boti­gues històriques del cen­tre de la ciu­tat. Però també dels bar­ris, on les boti­gues de tota la vida han dei­xat pas a nego­cis regen­tats per migrants, que no són pre­ci­sa­ment gent d’alt poder adqui­si­tiu.

A la mani­fes­tació del 6 de juliol es quei­xa­ven de turis­tes i gui­ris. I van pas­sar per diver­sos car­rers, en alguns dels quals, com al de les Balles­te­ries, els comer­ci­ants aler­ten que han notat una bai­xada d’afluència de turis­tes al juny i al juliol. Dues visi­ons opo­sa­des. De fet, a la jor­nada de Ciu­tats visi­ta­des es va aler­tar diver­ses vega­des de la manca d’empa­tia d’alguna gent en relació amb el turisme. “De turis­tes ho som tots”, es va dir, i en gene­ral és veri­tat. Perquè molta gent que es queixa dels turis­tes també en fan ells. Em fa pen­sar en l’època en què hi havia gent molt pre­o­cu­pada per la pet­jada de CO2 que, can­vi­ant de tema, expli­cava tots els Rya­nair que aga­fava i pen­sava aga­far.

A Girona, doncs, cal posar un cert ordre. El debat del turisme es bar­reja amb el de les bici­cle­tes i dels ciclo­tu­ris­tes que no res­pec­ten senya­lit­za­ci­ons. Cal fer com­plir les nor­mes. Pot­ser aquí hi ha la clau. Si hi ha unes nor­mes, cal com­plir-les, tant si som veïns com expats o turis­tes. Per tant pot­ser cal­dria, més que pro­hi­bir, senya­lit­zar bé i que poli­cies muni­ci­pals o agents cívics adver­tis­sin la gent que amb la seva actu­ació tren­quen les nor­mes de con­vivència. Tenim un patri­moni cul­tu­ral mera­vellós. I un Audi­tori, un Palau de Con­gres­sos i una Fira per por­tar visi­tants que no siguin excur­si­o­nis­tes. Fem-ho bé, però con­ti­nuem fent-ho.