El que ens espera

Museísti­ca­ment par­lant, aquest final d’any serà calent a Bar­ce­lona. Tor­na­rem de vacan­ces, si és que en podem fer, i sense poder ni posar ordre a l’agenda obrirà la bien­nal Mani­festa a dotze muni­ci­pis. Qui va tenir la bri­llant idea d’inau­gu­rar-la un 8 de setem­bre? La data és l’anècdota. Ja en par­la­rem. A l’hivern des­co­bri­rem per fi la nova expo­sició per­ma­nent del Museu del Dis­seny (perdó, del Dhub), aque­lla que ha fet des­ter­rar les col·lec­ci­ons històriques d’arts deco­ra­ti­ves cata­la­nes per cas­po­ses. També en par­la­rem. I en algun moment el regi­dor Xavier Marcé ens haurà d’expli­car quin pla té per al cen­tre d’art de la Fabra i Coats, des de fa mesos sense direcció. Pot­ser quan la Mani­festa del Bien­ve­nido, Mis­ter Mars­hall tan­qui podrem començar a ocu­par-nos dels nos­tres pro­ble­mes. Men­tres­tant, dei­xem lliure aquesta columna (tor­na­rem al setem­bre) amb una bona notícia. El Museu d’Història de Bar­ce­lona té nou direc­tor, Car­les García Her­mo­si­lla. El sec­tor està con­tent, diria que molt con­tent. El procés per esco­llir-lo va començar mala­ment, amb unes bases de pena (no calia que el per­fil fos de pro­fes­si­o­nal dels museus), es va redreçar a temps i final­ment ha gua­nyat una per­sona que ins­pira con­fiança per rege­ne­rar l’equi­pa­ment. García no ho tindrà fàcil. Però, què ho és en el món de la cul­tura?