‘Escape room’

Si entrau en un escape room heu de saber que hi ha més d’una sor­tida. La lluita pel poder pro­ta­go­nit­zada per les elits soci­als té com a objec­tiu impo­sar la seva sor­tida. Per això, pri­me­ra­ment se sot­met la ciu­ta­da­nia a una fase d’apre­nen­tatge, diguem-ne ide­o­lo­git­zació. Li mar­quen el camí que ha de seguir. Les cam­pa­nyes de cons­ci­en­ci­ació dels grups auto­ri­ta­ris sem­pre van adreçades a sen­si­bi­lit­zar les fibres emo­ti­ves i a esti­mu­lar la irra­ci­o­na­li­tat.

Posem un exem­ple, citem Javier Milei. Segu­ra­ment us heu ado­nat que, l’altre dia, un grup d’acti­vis­tes del col·lec­tiu eco­lo­gista Futuro Vege­tal va dur a terme una acció de pro­testa con­tra la façana d’un xalet que Messi té a Eivissa. En fer-se pública la notícia, el pre­si­dent de l’Argen­tina va piu­lar: “A Espa­nya, els comu­nis­tes que volen assas­si­nar els rics i abo­lir la poli­cia per posar fi al canvi climàtic van van­da­lit­zar una casa de Lio­nel Messi i la seva família. Em soli­da­ritz amb la família Messi per aquest covard i deli­rant succés i sol·licit al govern de Pedro Sánchez que garan­teixi la segu­re­tat dels ciu­ta­dans argen­tins que habi­ten al Regne d’Espa­nya. El comu­nisme és una ide­o­lo­gia fomen­tada per l’enveja, l’odi i el res­sen­ti­ment envers els èxits. No té lloc al món lliure i civi­lit­zat. Visca la lli­ber­tat, carajo.”

Què pre­te­nia? Sen­zill, exci­tar les pas­si­ons: comu­nis­tes, assas­si­nar, Messi, segu­re­tat, lli­ber­tat. Per què? Per asfi­xiar la reflexió, la sen­sa­tesa. Milei és un exem­ple, encara que sigui un espècimen rar, de com l’elit maneja el poder i de com, quan aquest es gira en con­tra seu, actuen. Futuro Vege­tal va repli­car a Milei aler­tant-lo sobre l’incon­for­misme dels boo­mers. L’ultra­dretà els va res­pon­dre, en la mateixa piu­lada, amb una paraula clau: segu­re­tat. La segu­re­tat és el dar­rer bastió de l’elit quan veu que pot per­dre el con­trol sobre les mas­ses. Els nous règims auto­ri­ta­ris con­ver­tei­xen la segu­re­tat en una obsessió, i és lla­vors quan aquesta esdevé el prin­ci­pal perill con­tra la lli­ber­tat. Recor­dau l’1-O.

Posem un altre exem­ple. Ahir, La Sexta va par­lar amb un expert en segu­re­tat, José Félix Ramajo, del truc de màgia que, segons ell, seguí el pre­si­dent Puig­de­mont per esca­par, i va apro­fi­tar per posar de mani­fest, què? La manca de mesu­res de segu­re­tat. “Sánchez torna a per­me­tre que Puig­de­mont humiliï l’Estat davant la mirada de tot el món.” Era el dis­curs de la pre­si­denta del govern balear, Marga Pro­hens. Pro­hens seguí el camí mar­cat per la dreta, mag­ni­fi­car el sen­ti­ment espa­nyo­lista. Madu­ra­da­ment, va cloure la piu­lada tre­pit­jant un camp de bom­bes: “Les reso­lu­ci­ons judi­ci­als hi són per com­plir-se. La justícia ha de ser igual per a tot­hom.”

Recor­dem-ho una vegada més. El jutge Cas­tro, que va ser el magis­trat més cone­gut d’Espa­nya durant els anys en què va ins­truir el cas Nóos, va dir una fase memo­ra­ble: “La justícia és igual per a tots els iguals.”

No ho obli­dem i cer­quem una altra sor­tida.