Mirades
El dia que podia haver votat
La Trinca, qui si no, va explicar molt bé la sensació de la primera vegada a Per primer cop, cançó inclosa dins de l’LP Trempera matinera. Era un moment en què les millors lletres per definir el que passava al nostre país te les servia el trio de Canet, que, amb ironia, mala llet i molt d’humor, ho descrivia molt millor que ningú: “És avui quan ho faré, per primer cop / Perquè un dia és un dia, o ara o mai / Que un tingui necessitats és llei de vida / I també el cos m’ho demana, què carai…” Tot semblava indicar que parlava de la primera relació sexual, però en realitat explicava el que se sentia davant el desvirgament de votar per primera vegada. Doncs tal dia com avui de fa 46 anys m’hauria tocat a mi allò del Per primer cop. El 6 de desembre de 1978 es va votar per donar, o no, el vistiplau al projecte de Constitució Espanyola que havia estat aprovat per les Corts espanyoles sorgides de les eleccions del 15 de juliol de 1977. Les que van ser anomenades les primeres eleccions lliures després de la dictadura, les va guanyar la UCD d’Adolfo Suárez, que es va posar a la feina d’aprovar la Constitució. Ja hi havia rei, que havia aconseguit que les Corts franquistes es fessin l’harakiri. La llei de reforma política va tirar endavant i van arribar les primeres eleccions el 1977, però llavors la majoria d’edat estava fixada en els 21 anys i només van poder votar els que ja els tenien. Curiosament quan es va convocar el referèndum de la Constitució les coses continuaven igual, però els qui manaven tenien dubtes del resultat. Anys després Adolfo Suárez reconeixia a la periodista Victoria Prego, que s’ho va guardar, que el que s’havia d’haver fet era un referèndum sobre si el poble espanyol volia monarquia o república, però que no ho van fer perquè hauria guanyat la república, i es tractava de mantenir el Borbó instaurat per Franco. Han de pensar els més joves que llavors socialistes i comunistes eren republicans.
O sigui que res de referèndum sobre monarquia o república, i en canvi sí a un per decidir si es volia o no la Constitució. I com que els joves n’eren partidaris, deu dies després de convocat el referèndum van canviar el cens i van autoritzar a votar els més grans de 18 anys. No havien de patir. Va votar el 67,11% del cens i els vots favorables van ser del 88,54%. A Catalunya el sí va pujar fins al 90,46%. Després van aconseguir imposar el relat que ja l’hem votada, la monarquia, dient que sí.
Per tant, avui fem festa perquè fa 46 anys es va aprovar la Constitució. I amb la decisió de rebaixar l’edat per votar als 18 anys, aquella era la primera vegada que podia fer com explica La Trinca. “Me la busco i, valga’m Déu!, no me la trobo / Ja la tinc, ja me l’he tret, quina emoció / Serà cosa de posar-la a l’orifici / I em preparo a efectuar la introducció / Tota a dins li faig entrar, no toco vores / I així l’acte, finalment, ja he consumat. / Dintre l’urna ja he ficat la papereta / Ja he votat per primer cop”. Doncs no. Feia el servei militar a Jaca i els puc ben assegurar que no ens van pas garantir el dret a vot. Ni per la Constitució, ni per les segones generals ni per les municipals. O sigui que em vaig estrenar en les eleccions al Parlament. Finalment, vaig votar!