‘Ontocom’, ‘Canigó Blues’, ‘Xipots’...

La collita de produccions literàries 2024 a Catalunya Nord ens ha proporcionat un grapat de publicacions gens negligible. El darrer llibre, Canigó Blues, ens el regala en Carles Sarrat (edicions Cal·ligrama). Entre autobiografia i passejades per la muntanya conflentina, l’exdirector d’El Punt Catalunya Nord i músic dels Blues de Picolat relata el seu amor per la carena canigonenca i pels amics d’una vida distribuïda entre Prada, París i Perpinyà. Unes trajectòries de vides –arrelades al país– i les reflexions entorn d’una mort anunciada per una inexorable malaltia.

Un altre adepte de la muntanya –i també exmembre de la colla de l’aventura nord-catalana d’El Punt, l’Esteve Carrera, amb son germà Jacint, signen la seua segona novel·la, Ontocom (edicions del Trabucaire). Una trama policíaca conduïda pels tràfics de droga generats per una frontera que separa catalans. La geografia i els paisatges vallespirencs són el rerefons de les peripècies dels actors d’un món mig amagat però ben real que no pot existir sense les inevitables festes de l’Os.

Un altre habitant (i artista) de la comarca fronterera, en Miquel Arnaudies, de Ceret, ha escrit una petita joia sociolingüística: Això fa que... Xipots (edicions Paraules, d’Illa de Tet). En un fasciclet d’unes 40 pàgines transcriu una conversa de xipots, de dues dones que fan passar el temps, xerrant en català popular “de per ‘qui”, de tot i res. Amb girs, frasetes i sentències per desgranar minuts i hores que passen, quan no hi ha res a dir i que es vol parlar de tot, xipots de quan les xarxes socials eren el rall de davant de casa.

Amb Oda a l’Albera, el ja sènior autor del Pertús Joan Tocabens ha publicat a l’editorial Sources (d’Argelers) un recull de poesies, prologat per l’eminent professora i experta en literatura nord-catalana Miquela Valls Robinson, una declaració d’amor a les seues muntanyes, unes confessions íntimes i existencials nodrides per l’experiència i la sensibilitat d’un amant infatigable de la llengua, assolint el crepuscle d’una vida rica i plena.

Quant a la Coleta Planas, una altra consellera pedagògica de català, com el Tocabens, alimenta amb veu femenina el gruix de la poesia rossellonesa amb Terres (edicions Paraules). Coleta Planas explica que “la intenció del recull és oferir un art de l’esfera íntima, el d’aquesta especificitat femenina que sovint es discrimina”, tot demanant-se si “posaria traves, el sexe del poeta, a la seva veritable paraula”.

La sempre debatuda salut de la llengua catalana a Catalunya Nord il·lustra enguany –si calgués– amb les seues produccions que és ben viva i fèrtil. I no podem no esmentar novament la Miquela Valls, excel·lent analista literària, que en pocs mesos ha fet parèixer, en una prosa elegant i precisa, el Folkore íntim del Rosselló de la Simona Gay i la Ruta literària de Josep Sebastià Pons. La producció literària nord-catalana passa per un bon moment; mereix ser llegida i reconeguda a tots els Països Catalans, més enllà dels ja “clàssics” Lluís, Bezsonoff i Castex-Ey, és clar. Gràcies de conrear la llengua d’aquest país que tant necessita de ser llegida, de ser escrita des d’aquest nord que n’és bressol.