Auxili emocional
“Els valencians estan rabiosos, tristos i cansats.” Amb aquestes paraules, l’Adrià, baixista del grup valencià Auxili, em manifestava el sentiment de tot un poble. Va ser durant una sincera i emotiva conversa que vaig poder-hi mantenir gràcies a la meva feina. Una entrevista que, no us enganyaré, em va remoure per dins. Al País Valencià fa anys que no tenen les coses fàcils, i vist des de fora i explicat des de dins, la realitat evidencia que la dana ha estat un punt d’inflexió. Quan l’Adrià em parlava de la barbaritat i del còctel emocional que van viure aquell dia que segueix present en les seves vides, lamentava des de la impotència que el sector cultural i musical fins fa poc no s’ha vist amb cor d’organitzar cap concert solidari com el que va acollir Girona aquest diumenge passat. Fins ara, em deia, no han tingut capacitat logística ni emocional. I m’ho explicava mentre agraïa des del cor la resposta dels Països Catalans que s’han bolcat a través d’iniciatives diverses. Un sentiment que enllaçava amb la incorporació d’Auxili a darrera hora al concert solidari de Girona: volien sentir que aportaven el seu granet de sorra tornant a pujar a l’escenari en un dia que per a ells era important. L’experiència de l’Adrià em va transportar per uns moments a la dura realitat que ha viscut i està vivint el País Valencià des que la dana els ha travessat les vides. Inesperadament, el moment de sortir a l’escenari va arribar mentre el sacseig emocional ens entelava la mirada. El baixista d’Auxili es va incorporar al grup i jo vaig seguir amb la meva feina pensant en si aquell concert i l’escalf gironí els ajudarien a fer menys dolorosa la ferida, a agafar forces i a, de mica en mica, recuperar les seves vides. Vull pensar que sí, o almenys així m’ho van fer creure les veus energètiques, dissidents i plenes d’amor d’Ovidi4 que van liderar les darreres hores del concert solidari. I és que al final, De Girona al País Valencià, del Nord al Sud, el seu públic i la implicació de més de 250 persones que van treballar voluntàriament per la causa, anava d’això. De ser-hi, i de no oblidar que darrere les conseqüències de la dana hi ha la negligència d’uns responsables que han traspassat totes les línies vermelles. Tant de bo serveixi almenys aquest desastre ja irreparable per pintar d’un nou color el País Valencià.
