Una N-2 per a ciutadans de segona

En tres dies vaig haver d’anar a Figueres i a Barcelona, i tornant de la gran capital del país, i perquè em va fer l’efecte que el desviament que em portava al nus de la Trinitat estava col·lapsat, vaig decidir tornar a Girona per la costa. No en diré res, de l’autopista, que anava força millor que no pas l’AP-7, que està farcida de camions i cotxes (el meu entre ells) i que sento més perillosa que mai des que es van acabar els peatges. I és clar, quan s’acaba l’autopista em va tocar agafar l’N-2. El tram de Tordera i el que hi ha fins al desdoblament passat Maçanet de la Selva que vaig fer de negra nit i amb pluja, és perillós. És ignominiós. I no em facin buscar més sinònims, però és la constatació que pel govern espanyol hem estat uns ciutadans de segona, perquè és l’únic tram de totes les carreteres importants de l’Estat, les nacionals, que no està desdoblat. I no pas perquè no tingui trànsit. El tram entre Barcelona i la frontera amb l’Estat francès és dels més utilitzats. Abans teníem l’autopista, que pagàvem de la nostra butxaca. Això ens deien com a excusa, però després anaves per les Espanyes i trobaves autopistes buides i al cantó, magnífiques autovies desdoblades.

Estava emprenyat amb un tema que és per mi recurrent, i vaig llegir un article del senador Joan Bagué, portaveu del seu grup a la comissió de Transports del Senat. I mira, deia coses que jo he escrit moltes vegades, i que temo que continuaré escrivint. Ell deia que era “una gran negligència d’estat” i hi estic d’acord. No vull fer partidismes, però d’aquest tema m’he posat d’acord fins i tot amb la Concepció Veray, que també va picar pedra, fins i tot contra els seus. Sí, com diu el senador, l’N-2 “hauria de ser una via d’alta capacitat, sense punts negres”, i no només no ho és, sinó que és “una via empantanegada”. És perillosa al sud, fins que arriben al desdoblament, i és perillosa al nord, a la variant de Figueres que Santi Vila va batejar com “el corredor de la mort”.

Com és que aquests trams no estan desdoblats, de Barcelona a la frontera? El 2000 el vicepresident Álvarez-Cascos va assegurar que es desdoblaria íntegrament en sis anys. Després José Blanco va admetre la urgència de l’obra. En aquell moment Joan Bagué recorda que el trànsit era de 60 milions de vehicles a l’any. Però no es va fer amb cap govern, ni dels uns ni dels altres. Es va parlar i prometre, però no s’ha fet res més que el desdoblament fins a Fornells i la utilització de l’autopista en altres trams. I l’N-2 continua deixada de la mà de Déu i perillosa per als qui l’han de fer servir, i només cal anar als accidents mortals que s’hi han produït al llarg dels anys.

Al Senat Bagué va dir que els romans eren molt més ràpids construint vies que l’estat autovies, ja que del que s’havia de fer només se’n van construir 19,3 quilòmetres en vint anys. És una carretera perillosa i ara l’autopista també s’hi ha tornat. Caldrà continuar picant pedra, però temo molt que aquelles promeses de fa vint-i-cinc anys se les han emportat vents i aiguats. Lluny de partidismes, els partits, tots, haurien de reconèixer que és una ignomínia i posar fil a l’agulla. Però vaja, no hi tinc pas excessives esperances.