Un trist fil de felicitat a la Sant Jordi

Hi ha, en el fet de la mort, una tristor que a voltes es converteix en una dolça moixaina. No és cap acaronament fred de la dama glacial, sinó més aviat el contrari; és el càlid confort que donen els que comparteixen el dol el que fa que la pena sigui més suportable. És tan absurd que a vegades fa falta que vingui la mort, que és el no-res, per tal que emergeixi el millor, el més pur de les persones, allò que dona ple sentit a la condició humana, com és la mà estesa, l’amor envers els altres.

Com una gran demostració d’aquest sentiment bondadós, la petita llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran de Barcelona, viu aquests dies immersa en el batibull d’emocions que es mouen entre el dolor per la mort del propietari, en Josep Morales, i el goig de veure com els clients li reten homenatge omplint el local. És com si d’un petit miracle de resurrecció es tractés, com si l’esperit del 23 d’abril s’hagués fet present a les portes de l’hivern per retre homenatge al llibreter traspassat. Efectivament, aquests dies a la Sant Jordi es viu un feliç i trist Sant Jordi.

Quasi emociona veure com la gent fa cua pacientment al carrer Ferran, davant els aparadors de l’establiment, esperant el seu torn per poder entrar al petit espai de la botiga amb les velles estanteries de fusta folrades fins al capdamunt de llibres d’art, l’especialitat del negoci que li ha donat un tarannà únic i un públic especial, diferent. Les ganes de ser-hi són tantes que fins i tot hi ha qui espera des d’abans i tot que s’apugin les persianes, com passava ahir al matí, que encara no havien tocat les 10 i ja hi havia un primer grup de persones fent guàrdia.

La gent espera el seu torn a l’estreta vorera de Ferran, però ningú no es queixa. Hi ha un comportament contingut que recorda el de qualsevol vetlla d’un difunt abans de procedir a l’enterrament. En Josep Morales és mort, va marxar el passat dilluns, però els seus clients el fan present i aquests dies allarguen el comiat en un trànsit incessant per l’establiment, respectuós, quasi reverencial, que és alguna cosa més que un consol per a la Cristina Riera, la dona del llibreter, que capitaneja el comiat i quasi liquidació del negoci.

Feia anys que en Josep explicava que la llibreria fundada pel seu pare a mitjan anys setanta del segle passat, en el mateix lloc on hi havia hagut una botiga de barrets, estava en perill de mort. Tot i ser un establiment catalogat amb obligació de conservar-ne l’estructura, fet que el fa poc atractiu per a una opció de negoci oportunista dedicat al turisme, la propietat volia aplicar preus de mercat i incrementar el lloguer a 9.000 euros.S’han de vendre molts llibres d’art per poder pagar aquesta quantitat i el llibreter Morales ja treballava en el projecte de trasllat a un altre local després d’haver guanyat temps amb una pròrroga de lloguer al carrer Ferran, gràcies a la mediació de l’Ajuntament.

La vida no ha concedit cap pròrroga al Josep i no ha pogut veure feta realitat la segona oportunitat que volia per a la Sant Jordi. La mort l’ha citat abans d’hora però, si més no, quan el llarg comiat ciutadà s’acabi i la persiana s’abaixi –sigui quin sigui el destí del local– per sempre més quedarà surant en l’aire del carrer Ferran l’amable perfum d’aquest trist però bonic final, d’aquest cant a l’humanisme i a la cultura.