Emocions
Ara que estem immersos en dies d’emocions, els volia recordar una efemèride amb la qual potser d’entrada no hi veuran cap relació. Tal dia com avui però de 1831, Charles Darwin es va embarcar en el seu històric viatge a bord del Beagle. Els cinc anys de travessia van donar peu al seu llibre L’origen de les espècies. Amb Darwin no només va néixer l’antropologia científica, sinó que, a més, va representar abordar l’antropologia emocional. És a dir, som el que som perquè tenim sentiments, emocions. Segons Darwin, les emocions ocupen un lloc central en l’home, i això explica que hagi prosperat en el seu propi ecosistema. És gràcies a les emocions que hem tingut un èxit rotund en relació amb la resta d’espècies del planeta. Uns més que d’altres. Som animals racionals i emocionals. Les emocions proporcionen una diferència en el context de l’evolució perquè augmenten la capacitat de supervivència de l’individu, preparen l’organisme per a l’acció, donen forma al comportament i afavoreixen la interacció i la comunicació social. L’evolució de la Humanitat i les seves relacions en l’espai i en el temps, i els fets que l’han acompanyat, no s’entenen sense la dimensió emocional, la de la vida, la dels sentiments. La dimensió que ens distingeix perquè és la que ens fa vibrar al costat d’aquells individus que t’envolten, tant els que veus que els sacseja el mateix que a tu com els que els sotragueja un altre motiu. I és gràcies als sentiments que es basteixen uns tramats sobre els quals s’aixequen societats que es relacionen amb d’altres amb la finalitat d’entendre totes les dimensions de la Humanitat. L’emoció és única i singular, depèn de com l’experimenta cada individu, però és comuna i transversal. És a la vegada interpretació, expressió, significació, relació que es modifica segons el context, el públic, la intensitat. En aquesta i en qualsevol societat, d’ara i en qualsevol època, no s’entén la vida si no hi ha emocions.