Per què ningú es fica amb les immobiliàries?

Llegeix un titular de premsa i em deman: Hem d’entrar en pànic? “Balears es queda sense habitatge: l’estoc s’enfonsa un 60% d’ençà de la bombolla immobiliària”.

Felip ho havia profetitzat la nit de Nadal. Fins i tot es va avançar a la Sibil·la anunciant no la fi del món, sinó de l’habitatge digne. Malauradament, el discurs del Borbó va ser un dels menys seguits dels darrers anys. Ell es va mostrar preocupat, sobretot pels més joves, per la dificultat per accedir a un habitatge. “Les ciutats, especialment les grans urbs, actuen com a pols de creixement i generen una demanda que l’oferta no satisfà.” La solució es basa, segons sa majestat, en la “reflexió” de “tots els actors implicats” perquè “s’escoltin els uns als altres, que s’examinin les diferents opcions i que aquest diàleg condueixi a solucions que facilitin l’accés a l’habitatge...”.

Des de fa anys, les Illes estan immerses en la tempesta perfecta en matèria d’habitatge: els immobles són cada cop més cars i el seu preu no para d’augmentar. A això s’hi ha de sumar el desbordament demogràfic que segueix en auge, és el més gran de tot Espanya en termes relatius. Però ningú posa fre al mercat immobiliari, ans al contrari, sembla que fins i tot el Govern els vol donar ales.

L’executiu balear posarà en marxa el programa Lloguer Segur. A aquells propietaris d’habitatges que s’hi vulguin acollir se’ls fixarà un preu màxim de lloguer de 1.500 euros a Mallorca i Menorca i de 2.100 a Eivissa i Formentera, entre altres requisits. I disposaran de contrapartides com ara desgravacions fiscals en la declaració de la renda, concretament el 70% dels guanys. El Govern ha anunciat que es farà càrrec del 30% del preu del lloguer.

I aquí rau el quid de la qüestió. Els agents de la propietat immobiliària seran els qui taxaran cada un dels habitatges del projecte. És a dir, no ho faran els col·legis professionals, sinó les immobiliàries.

Què vol dir això? Que les immobiliàries fixaran els criteris d’accés i triaran els llogaters? L’executiu pagarà els honoraris d’immobiliària? Com es digereix tot això?

A Mallorca si un es vol fer ric no ha d’estudiar ni s’ha de fer influencer –tanmateix Miquel Montoro sempre durà avantatge–: simplement ha d’obrir una immobiliària.

Les Balears no és només la comunitat on més habitatges compren els ciutadans estrangers: també és on compren més car de tot Espanya. El preu mitjà de les adquisicions de ciutadans estrangers el tercer trimestre de l’any va ser de 4.492 euros el metre quadrat, molt per sobre de Catalunya (2.516 euros), per posar un exemple. El percentatge que es paga a una immobiliària per la venda d’un habitatge és del 5%. Vosaltres mateixos, posau un preu elevat de venda i treis comptes. Algú s’ha demanat on se’n va aquest 5%? Per què ningú es fica amb les immobiliàries?

Els límits són ben senzills: restringir la compra d’habitatges a mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. I, com que el cap d’Estat ens ha volgut alliçonar, que enceti l’any donant exemple: tornau el Palau de Marivent al poble mallorquí.