Futur viable ‘vs’ crisi global

Vivim en un món on cada vegada hi ha més guerres i conflictes geopolítics, i aquests són cada vegada més importants. Les crisis econòmiques, que afecten la majoria de la població, però no les elits oligàrquiques, continuen i s’encavalquen. Les desigualtats econòmiques i socials van creixent, tant entre el Nord i el Sud com a l’interior de cada país. La crisi climàtica i la crisi energètica s’agreugen sense que gairebé ningú intenti posar-hi remei de manera efectiva. Tots aquests elements, juntament amb altres problemes més concrets com l’habitatge o més abstractes com la crisi de valors, són importants i estan interrelacionats. Tanmateix, en la societat massa informada en què vivim, on els mitjans de comunicació estan cada vegada més en mans de les elits oligàrquiques o dels estats, aquests temes es tracten massa poc i de manera massa superficial.

Si ens centrem en les crisis climàtica i energètica, trobo molt d’agrair que aquest diari hi dediqués, moderadament, però de forma encertada, crec, el seu editorial de fa pocs dies titulat “ Una economia més qualitativa ”. També és destacable la feina d’Antonio Turiel des del seu blog , i en el seu últim llibre El futur d’Europa. Com decréixer per a una reindustrialització urgent, totalment imprescindible, així com en articles compartits amb altres companys, on parlen d’ El peligroso y conveniente optimismo de las élites . En aquest article es menciona que les persones que segueixen amb desassossec la situació climàtica del planeta saben que el punt de no retorn està molt a prop i es queixen de l’excés d’optimisme que es dedueix de la majoria de les propostes i anàlisis de la situació.

Amb això, segueixen el que ja va dir l’any 2019 l’ Alliance of World Scientists –amb més de 27.000 membres de 180 països– en un article a la revista Bioscience, titulat “Els científics mundials adverteixen d’una emergència climàtica”. En aquest article, més d’11.000 –ara ja més de 15.500– científics signants de tot el món, deien de manera clara i inequívoca que el planeta Terra s’enfrontava a una emergència climàtica. I relacionaven aquesta crisi amb el consum excessiu del nostre estil de vida, sobretot en els països més rics, i concloïen que en general hem continuat actuant com sempre i hem fracassat en gran manera a l’hora d’abordar la crisi climàtica, la qual podria fer potencialment inhabitables grans àrees de la Terra. L’informe que publiquen cada any sobre l’estat del clima ( 2024 ) els fa ser cada vegada més pessimistes. (Vegeu tot això de forma més extensa aquí ).

Tornant a l’article de Turiel i companyia, constaten que a més d’enfrontar-se a negacionistes de la realitat i de la ciència, també hi ha persones que entenen el caos climàtic que s’ha generat, però no volen assumir que no hi ha solucions tècniques al problema. És a dir, que “no hi ha solució en la recerca del creixement infinit del mateix sistema capitalista que ha generat el problema”. Aquestes persones anomenades “negacionistes optimistes” o “de conveniència”, promouen un optimisme infundat sobre la sostenibilitat del planeta. Un exemple és Hannah Richie, autora d’un llibre i d’una xerrada en què defensa que “El món no s’acaba” i que podem convertir-nos en la primera generació capaç de construir un planeta sostenible. Ella és el paradigma (junt amb d’altres) dels “negacionistes de conveniència”, que són divulgadors de referència de figures com Bill Gates i Elon Musk, que la financen obertament, com ella mateixa reconeix en una entrevista amb la periodista Rachel Donald que desmunta punt per punt els arguments de Richie (vegeu també T. Parrique ). I el vídeo de Richie és difós pel canal Big Think de Peter Thiel, multimilionari, administrador de fons d’inversió, partidari de Trump i declaradament llibertari.

Em sembla, modestament, que parlar de decreixement, post creixement, estat estacionari, etcètera, són expressions que molta gent veu com negatives. No ens afavoreixen als que pensem que cal fer un canvi radical en el model de creixement infinit que propugna el mode de producció capitalista i que amenaça la vida de les persones i de la natura en el planeta. En canvi, parlar d’“ una economia i una societat viables ” com fan des de Manchester, al mateix temps que es fa una crítica del model de creixement extractivista, expansionista i ecocida, permet presentar les alternatives per a un futur viable en termes econòmics, socials i ecològics.