Ostatge de Teheran
Stories és un dels pòdcasts d’actualitat més escoltats d’Itàlia. La seva autora és la periodista romana de 29 anys Cecilia Sala, que des del 10 de gener del 2022 explica l’actualitat internacional, sovint visitant els llocs dels conflictes. A mitjan mes passat, Sala era a l’Iran, país que coneix bé, amb un visat periodístic. El 18 de desembre va publicar un episodi de Stories en què parlava del moviment de protesta Dona, Vida, Llibertat, l’esclat social iniciat el setembre del 2022 arran de l’assassinat de la jove kurda Mahsa Amini, morta a conseqüència de les pallisses rebudes mentre estava sota custòdia policial. Havia estat arrestada per la Policia de la Moral per dur el vel mal posat. En l’episodi, Sala entrevista la còmica iraniana Zeinab Mousavi, molt seguida en línia, que va ser empresonada arran de l’onada de protestes contra el règim. Amb l’excusa d’un gag en un reel d’Instagram, les autoritats la van empresonar 28 dies en una cel·la d’aïllament, i està pendent de judici. “Fins i tot en un lloc tan terrible com una cel·la d’aïllament es poden trobar motius per fer riure”, va dir Zeinab, que va explicar com havia resistit el calvari de la detenció gràcies a l’humor.
Aquest va ser l’últim episodi que va enviar Sala des de l’Iran. L’endemà de l’emissió, sense cap acusació formal, la policia la va arrestar i la va dur a la presó més temuda del país, Evin, on hi ha els presoners polítics. Està construïda de tal manera que els crits dels presos torturats se sentin arreu de l’edifici. Des d’aleshores, Sala està tancada en una minúscula cel·la d’aïllament. Té un potent far de llum blanca encès 24 hores que li impedeix reposar i distingir el dia de la nit. A la cel·la no hi ha res, ni un matalàs, només dues mantes a terra. S’estira al damunt d’una i amb l’altra es cobreix. Li han tret les ulleres, està incomunicada i suportant temperatures molt fredes. Sala sabia bé els riscos que corria. No ha estat mai una periodista desprevinguda ni imprudent. Al contrari: havia informat el govern iranià de totes les persones amb qui es reuniria, i n’havia rebut els permisos pertinents. El que no podia saber és que esdevindria una peça d’escacs d’una partida internacional entre els Estats Units i el règim iranià en què el govern d’Itàlia ha quedat atrapat de forma maldestra, convertint-la, de retruc, en una ostatge a Teheran. Després de dies d’especulacions, a principis d’any l’ambaixador de l’Iran a Roma va confirmar que el destí de Sala està lligat al d’un enginyer iranià, Mohammad Abedini, cadascú pres al país de l’altre.
El 16 de desembre els EUA van demanar un favor a Itàlia: arrestar aquest ciutadà iranià de 38 anys, cofundador de l’empresa de serveis tecnològics Illumove. Les autoritats italianes el van detenir a l’aeroport de Malpensa, a Milà. Abedini no està acusat de cap delicte a Itàlia i es troba empresonat exclusivament per petició dels EUA, que l’acusen d’haver fornit tecnologia per als drons que es van fer servir en un atac contra bases militars estatunidenques. Abedini i l’Iran ho neguen. En els propers dies un tribunal d’apel·lació haurà de decidir si li concedeix l’arrest domiciliari i, posteriorment, l’extradició als EUA. Sala ha quedat atrapada en aquest xantatge diplomàtic. El 9 de gener Joe Biden aterrarà a Roma en el seu últim viatge a l’estranger. Serà un moment crucial per poder resoldre la situació de la periodista, que ha rebut el suport de la comunitat iraniana a Itàlia.
Giorgia Meloni no va trucar als pares de Sala fins més de quinze dies després de la seva detenció, quan les condicions inhumanes a què l’Iran la sotmet van fer que altres països europeus expressessin solidaritat a la família i demanessin al règim dels aiatol·làs que l’alliberessin. Abans que l’entorn de Sala ho desmentís, el ministre d’Afers Exteriors, el berlusconià Antonio Tajani, havia difós informacions inexactes sobre el cas. Havia dit que “la noia” –en comptes de dir-ne el nom o la professió– es trobava “en bones condicions i en una cel·la per a ella sola”, com si fos una cosa bona, quan en realitat és en una cel·la d’aïllament, un dels càstigs més durs possibles. També havia assegurat que l’ambaixadora li havia fet arribar un paquet amb béns de primera necessitat (i un panettone!), però no era cert. Tant de bo el cas de Sala tingui un bon final i serveixi per posar el focus en els centenars de dones iranianes que es troben en condicions similars sense despertar cap interès mediàtic.
