Trump vs. Musk

“Estimo Trump tant com un home heterosexual pot estimar un altre home”, piulava al febrer Elon Musk, fent realitat la paròdia d’aquesta masculinitat fràgil que obliga a puntualitzar que no s’és gai tot i mostrar amor per un altre home. A continuació repiulava un anunci triomfal de Trump que deia “Es torna al plàstic!”, per presumir de la reintroducció de les palletes de plàstic. El sud-africà va considerar oportú emmarcar aquesta fita amb la frase: “El més gran president de tots els temps.” Era l’època de la lluna de mel dels dos magnats, i Trump corresponia als elogis definint Musk “un tipus brillant, amb una gran imaginació, una bellíssima persona que vol que el país prosperi”. La setmana passada, però, de cop tot va petar com només podia fer-ho un xoc d’egos hipertròfics de tal magnitud: provocant un cataclisme mediàtic tragicòmic a escala planetària.

L’idil·Li entre l’home més ric i el president de la, per ara, primera potència mundial ha durat fins que han estat útils l’un a l’altre. Que la seva història no era d’amor sinó d’interès, era ben obvi i, per tant, l’arribada del divorci era només qüestió de temps. Allò que ha deixat mig món entretingut i bocabadat de vergonya aliena, però, ha estat la forma barroera i delirant que ha pres la seva ruptura, retransmesa de forma pública a través de les xarxes socials de les quals cadascú és propietari.

Tot va començar amb l’aprovació de la llei Big Beautiful Bill, que conté, entre altres coses, talls al sistema sanitari i als impostos als rics. Quan Musk va adonar-se que a la llei no hi havia fons públics per als cotxes elèctrics, i per tant, a Tesla, va definir la llei “una abominació que disgusta”. A partir d’aquí, tot va anar escalant. Trump va titllar-lo de boig, de pesat i d’aprofitat, Musk va recordar-li que sense el seu ajut econòmic no seria al poder. I fins i tot va acusar-lo d’aparèixer als documents classificats del cas de pederàstia de Jeffrey Epstein, una de les obsessions de la galàxia de l’alt-right estatunidenca. Trump, aleshores, va amenaçar de retirar totes les ajudes públiques a les empreses de Musk, que van començar a caure en picat.

Musk ha comès un error colossal: actuar com si tingués poder propi al marge del líder. Va opinar i criticar les decisions del president. I allò que Trump no pot controlar, ho destrueix. Quan algú brilla o creix massa, el desintegra. Va fer una cosa semblant amb Steve Bannon, l’ideòleg del primer Trump i del moviment MAGA, que passejava estarrufat per Europa definint-se emissari del magnat. Embriac de poder i d’altres efluvis, Bannon s’havia construït una torre massa alta des d’on pretenia dirigir el trumpisme europeu. Durant un temps va ser útil, fins que Trump va haver de disciplinar-lo i humiliar-lo públicament per recordar-li que qui mana és ell. Des d’aleshores, Bannon continua difonent el verb trumpista però amb molta més cura de no fer ombra al messies.

Bannon, que capitaneja des d’un segon pla el nucli dur del MAGA, l’ala aïllacionista dels republicans, va ser el primer que va celebrar les desavinences del president amb Musk, a qui ja tenia una tírria notòria. “Aquests oligarques tenen la maduresa d’una criatura de nou anys, són perillosos. Atès que Musk és sud-africà, he demanat a Trump d’expulsar-lo, en tant que immigrant il·legal”, va deixar anar Bannon. Musk responia demanant un impeachment contra Trump, a qui somia substituir per J.D. Vance.

La baralla pública entre els dos magnats no és només una lluita d’egos, sinó una lliçó sobre com funciona el poder en l’era de Trump. Al seu cercle només s’hi accedeix per enfortir-lo. Trump no vol només guanyar, necessita que la resta perdin, humiliar-los. I si pot convertir aquesta derrota en espectacle, que és el seu talent més genuí, millor que millor. D’això viu Trump, de controlar el xou. I la pregunta és: podria dominar l’espectacle mediàtic sense el suport dels magnats de les tecnològiques? Els consellers dels dos magnats ja s’han posat a treballar per convèncer-los de rebaixar els tons. Musk ha eliminat el post que relacionava Trump amb l’escàndol de pederàstia d’Epstein i ha tornat a repiular missatges a favor del president i les seves caceres d’immigrants. Ara caldrà veure si Trump serà capaç de tornar a alinear els interessos que li garanteixen els suports necessaris entre les seves files o prevaldrà la pulsió messiànica que, tant com l’ha propulsat, podria acabar engolint-lo.