Més enllà de la llei...

Després de cinc anys al calaix, podria ser que aquest 2025 la llei del vi comenci a rodar. Almenys aquesta és la intenció del nou director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Joan Gené. Així ho ha donat a entendre aquesta setmana en una entrevista que ha publicat l’Agència Catalana de Notícies. La intenció de Gené és reunir-se amb els representants del sector i posar les bases del decret que ha d’obrir les portes perquè la llei es comenci a aplicar. Des del sector vitivinícola, fa anys que alguns agents reclamen el desplegament de la llei per evitar que el desordre continuï augmentant. Però és cert que la Generalitat no ha trobat el moment de desplegar la normativa que ha de permetre posar fi a la confusió que els consumidors pateixen, en diferents aspectes que afecten els elaboradors, com per exemple el valor de la denom¡nació d’origen. Des de la Generalitat s’ha considerat imprescindible, durant molts anys, destinar recursos a la promoció de la denominació d’origen com un element de valor del vi, però el cert és que el consumidor no iniciat no acaba d’entendre la diferència entre un vi elaborat sota el paraigua d’una denominació d’origen i un vi elaborat fora de DO. A Catalunya tenim exemples de vins molt ben elaborats, amb garanties de qualitat superior i que no estan emparats sota cap DO, i això encara ho posa més difícil a l’administració. De fet, alguns elaboradors, sobretot els més joves, o aquells que fan productes més singulars, han prescindit dels consells reguladors i asseguren que això no els afecta en absolut a l’hora de posar els seus productes al mercat. Aquest és només un exemple d’algunes de les paradoxes que viu el sector del vi i que posen contra les cordes una llei necessària, però que s’haurà d’aplicar amb valentia si l’objectiu és que el sector del vi serveixi per a alguna cosa més que vendre vi.

I per a què hauria de servir el sector del vi si no és per vendre ampolles? Per a coses tan senzilles com conservar el patrimoni històric i paisatgístic d’un país arrelat a la terra, per mantenir les vinyes, per donar valor a un sector primari massa menystingut durant massa temps, per reconnectar l’entorn amb la identitat que ens és pròpia.

El nou director de l’Incavi diu que la llei ha de servir per simplificar els processos administratius als pagesos i elaboradors. Aquesta és una demanda històrica del sector, però més enllà de la burocràcia, és vital pensar què pot fer la llei per donar valor a aspectes compartits: passejar per les vinyes, gaudir d’una experiència gastronòmica, mantenir edificis històrics vinculats a la història del vi i del país. Tot això només és possible si la llei protegeix i destaca el valor d’un sector que necessita fer productes de qualitat que posin Catalunya al mapa del món. Això només passarà si aquells que despleguen la llei pensen en el futur amb valentia. Pensen en el país més enllà de la llei.