Crònica d’una desfeta

Avui fa 86 anys que les tro­pes fran­quis­tes van ocu­par la població de Valls i, a la tarda, la seva avi­ació va bom­bar­de­jar Tar­ra­gona i roda­lia. Uns mesos abans, el novem­bre del 1938, va ocórrer un fet deci­siu en la guerra civil espa­nyola, i és que l’exèrcit repu­blicà es va veure aba­tut a la bata­lla de l’Ebre. A par­tir d’aquesta des­feta, Cata­lu­nya va que­dar molt mal parada per poder afron­tar la pre­vi­si­ble ofen­siva fran­quista. El 23 de desem­bre del 1938 va començar l’atac fei­xista i en poc temps van acon­se­guir que els sol­dats repu­bli­cans es reti­res­sin terra endins. La pri­mera capi­tal cata­lana en mans fran­quis­tes va ser Lleida. La ciu­tat de Bar­ce­lona fou ocu­pada el 26 de gener de 1939. A finals de gener, el front naci­o­nal va arri­bar a la comarca de la Selva cau­sant una gran barbàrie. El 31, avi­ons ale­manys van bom­bar­de­jar Sant Hilari Sacalm pro­vo­cant dotze morts i grans des­tros­ses. La Rita Lle­o­nard Mora­gas, una nena de 4 anys, va ser una de les vícti­mes. La seva mare l’havia por­tat a casa dels avis amb la con­vicció que allu­nyant-la de Bar­ce­lona, on vivien, estava més segura. Una de les bom­bes llançades sobre can Tarré va cau­sar-li la mort. Només era una nena! El dia abans els pobles mas­sa­crats eren la Bis­bal i Figue­res. El 29 de gener, l’esclat de la mortífera càrrega va des­car­re­gar a Cassà de la Selva. La tropa dels naci­o­nals va ocu­par les ter­res giro­ni­nes en pocs dies. A Santa Coloma de Far­ners, van arri­bar-hi la tarda del 3 de febrer amb cavalls, cami­ons i algun tanc. L’endemà, 4 de febrer, van entrar a Girona. Entre el 31 de gener i el 10 de febrer van avançar de Bla­nes a Port­bou men­tre més de 400.000 refu­gi­ats es diri­gien cap a França. La penúria d’aquells sol­dats, anant a un exili incert i llarg, l’expressa molt bé el poeta Pere Quart en el poema Cor­ran­des d’exili: “Una nit de lluna plena tra­muntàrem la carena, len­ta­ment, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nos­tra pena.” Aquests danys col·late­rals, com diu el llen­guatge bèl·lic, aquesta mata­dissa, cal expli­car-la. El dolor cau­sat als pares de la Rita, com a tants d’altres; el sofri­ment i la repressió que es va viure en una terra, que va ser­vir de prova per uti­lit­zar un arma­ment que pocs anys després s’usa­ria en la cru­enta Segona Guerra Mun­dial, no pot caure en l’oblit.