Torna, Laporta!

Quan en Jordi Fraginals contempla des de dalt de la carena la devastació que l’incendi ha provocat als boscos que amb tant d’esforç havia fet rendibles, “ell mateix queda estranyat de no sentir-se el cor oprimit per la desesperada angoixa de veure destruïda tanta riquesa”. No es desanima, sinó que redobla el coratge i l’infon als qui l’envolten. Rellegeixo el passatge de la novel·la modernista de Pous i Pagès i –mutatis mutandis– em ve al cap un coetani nostre: Joan Laporta. Persones vitalistes, amb determinació, que lluny d’afluixar, es rebel·len contra les dificultats i les coaccions dels altres. Per a tu l’horitzó és una fita inabastable. Per a elles, una ratlla més de la xarranca que salten alegrement a peu coix. Si el Barça fos un bosc i les flames fossin aquesta colla de federatius amb antifaç, ja tindríem la intertextualitat resolta, perquè segur que, davant de tants cacics, al president també li causa estranyesa no sentir-se ni oprimit ni angoixat, sinó amb ganes de fer-los un botifarra volcànic i saltar a la següent casella del repte. L’adversitat? La domina, no el domina a ell. Són els entrebancs que sempre ens posarà Espanya. I en el cas del Barça no caiguem en la trampa mental de pensar tan sols en una federació esportiva. Davant de la tírria que inspirem a Madrid, hi ha hagut presidents barcelonistes que han fet com els llimacs. O és que no recordem la resposta amb què De Carreras va untar una doña que es lamentava perquè la final del Generalísimo no l’havia guanyada un equip espanyol? –“Señora, que el Barcelona también es España!” Quan vols caure en gràcia al colon ja has begut oli. I aquí, ai las, és on la intertextualitat podria grinyolar... Per què ja no es veu ni una estelada al camp? Per què el club ha promogut una bandera descafeïnada mig blaugrana mig senyera? Per què cada jugador celebra les copes amb la bandera del seu país i ningú es penja la nostra? Per què en Laporta ja contesta en castellà a les rodes de premsa? Que ja no és el Laporta que s’hi negava davant d’un jutge? I el botifarra contra qui anava? Contra l’estat o tan sols contra les autoritats federatives? En Laporta és un Jordi Fraginals, sí, decidit i d’esperit rebel. El cas és que no sabem si, des de la carena, contempla encara tot el país o ja només un club de futbol que diuen que és més que no sé què.