El forat de la guerra

Al peu de la Jungfrau, als Alps, hi ha una mena de forat anomenat “forat de la guerra”. És una creença tradicional que els habitants de Wengen, la població immediata, defensen de generació en generació: quan el “forat de la guerra” queda cobert de gel, esclata una guerra.

L’oficina de turisme hi està, naturalment, d’acord. L’obligació de qualsevol oficina de turisme és treure partit del que sigui, encara que sigui tan poc interessant –objectivament– veure un tros de roca com un altre. La gràcia, però, és creure que aquesta roca és profètica. L’oficina de turisme confirma que el “forat” era cobert a l’època de la guerra de successió d’Espanya, durant les campanyes napoleòniques, quan esclatà la guerra franco-alemanya del 1870 i mentre van durar les dues guerres mundials. En canvi, el “forat de la guerra” no es va molestar a assenyalar cap novetat quan es produí el conflicte del Vietnam. És que la seva sensibilitat no arriba tan lluny? De tota manera, quan el 1979 el gel tornà a cobrir el forat, alguns habitants de Wengen ho van atribuir a la invasió soviètica de l’Afganistan.

Per tal d’examinar el fenomen des d’un altre punt de vista, ha estat consultat un expert en glacialogia, i el seu dictamen és tan rotund com antiturístic: es tracta d’una pura casualitat. Les modificacions del “forat de la guerra” responen al fet natural de l’avanç i el retrocés de les glaceres. La gent de Wengen, és clar, no en fa cap cas. En aquest moment el forat és cobert, i no es tracta de discutir si la glacera l’ha tapat, sinó si la desaparició actual és deguda a la guerra entre l’Iran i l’Iraq o a l’amenaça d’intervenció de l’exèrcit soviètic a Polònia.

Ho sento pels interessos turístics de Wengen, però em temo que el forat de la guerra ha desaparegut definitivament. La invisibilitat actual ha estat precedida per un comportament frenètic durant l’estiu i la tardor del 1980: el forat de la guerra no parava de tapar-se i destapar-se alternativament. Com si s’hagués tornat boig. I és explicable. Si fa un parell de segles era molt clar quan hi havia una guerra a França, a Alemanya, és a dir, al voltant de la Jungfrau, ara els mitjans de comunicació divulguen tantes notícies, i tan contradictòries, dels indrets més allunyats que el forat de la guerra no dóna l’abast. ¿És guerra o no és guerra el que ara passa a Kampuchéa, al Sàhara, en certs països d’Amèrica on el poble lluita contra governs repressius?

Incapaç de continuar oferint una mínima fiabilitat, angoixat per les estrebades de violència que li deuen arribar constantment, el forat de la guerra deu haver decidit d’amagar definitivament el cap sota el gel. En aquest moment, hi ha innombrables i autèntics forats de guerra oberts en els més diversos camps del món.