Estrelles de la restauració a Girona

Que a casa nostra es menja bé a molts llocs és cosa sabuda i es pot menjar bé a restaurants de menú, cases de pagès i molts llocs amb les seves especialitats. Si vols una bona escudella i carn d’olla ja saps on has d’anar. També hi ha restaurants que tenen una pretensió gastronòmica i que alguna gent blasma sense haver-hi estat o perquè no li agrada l’alta cuina o perquè li ve de gust fer aquest discurs. En tenen el dret, però no necessàriament la raó. Hi ha molts establiments a les nostres comarques que val la pena visitar. Alguns, premiats per guies. D’altres que hi voldrien ser-hi. D’altres que, amb el vistiplau i l’agraïment dels clients, en fan prou. Les comarques gironines tenen, però, un nivell de restauració altíssim. Molt per damunt dels quinze restaurants gironins que tenen 20 estrelles Michelin aquest any. De fet, escrivim molt de la Michelin però ha estat alguns anys tan desorientada com vergonyosa era la manera de tractar el país a causa de la deriva ultra d’algun dels seus antics responsables a l’Estat. Barcelona, amb 39, és la tercera ciutat europea amb més estrelles i la primera de l’Estat per davant de Madrid (37), València i Sant Sebastià (10). La ciutat de Girona en té cinc, d’estrelles, les tres del Celler de Can Roca, que aquest mes fa trenta anys que va obtenir la primera, i hi ha també la d’en Pere Massana, que continua a nivell altíssim, i la del Divinum, que feia anys que mereixia ser-hi. Hi podríem afegir la de l’Esperit Roca, dels germans Roca,a la muntanya dels Sant Metges, a Sant Julià de Ramis, una estrella molt ràpida per al seu xef Raül Sillero. No ha d’estranyar. Els seus plats són els que van donar al Celler tres estrelles.

Però podem triar i remenar. Les Cols d’Olot, el Miramar de Llançà i el Bo.TiC de Corçà en tenen dues de ben merescudes, que les mereix abastament també, per exemple, Ca l’Enric de la Vall de Bianya. En té l’Aliança d’Anglès, Els Tinars de Llagostera, les Magnòlies d’Arbúcies, la Fonda Xesc de Gombrèn, el Castell de Peralada, L’Emporium de Castelló d’Empúries i el Voramar de Portbou.

Però al darrere hi ha molt de talent. Cyril Vermeulen, un xicot belga que fa deu anys que és al Celler, va ser elegit fa poc el millor sommelier de Catalunya, i l’any passat ho va ser Marta Cortizas, també del Celler. En Pitu Roca ha fet molta i molt bona feina. I encara més, Casa Cacau de Girona va ser elegit com el millor esmorzar d’hotel a Madrid Fusion en la categoria d’hotel boutique. Un esmorzar gastronòmic. Eren finalistes, però el gran crit que es va sentir quan Anna Payet, la directora, va pujar a l’escenari, era mostra de la il·lusió que els va fer ser els primers a rebre aquest guardó. El crit de “Toma, brava, guapa” el va proferir el més juganer dels Roca, el seu cunyat Jordi, que ha de cuidar la veu quan parla, però que no té problemes ni per cridar ni per fer vídeos.

Per als qui ens agrada menjar, les comarques gironines són un paradís. perquè tenen molt bon producte de proximitat i saben utilitzar-lo i perquè des de fa molts anys, des dels temps del Motel i el Duran, i de la Cuina de l’Empordanet, tenim professionals de primera que saben tractar-lo, presentar-lo i fer feliços molta gent al davant d’una taula.