Nacionalisme a les aules valencianes

El passat mes de juny, el govern valencià de Mazón, aleshores encara formant societat oficialment amb Vox, va aprovar una llei que es va anomenar cínicament de “llibertat educativa”. Una de les conseqüències d’aquella norma és establir un sistema de votació segons el qual les famílies escolliran –parcialment– l’idioma en què s’imparteixen les classes dels centres educatius. La consulta arribarà aviat i se celebrarà entre els últims dies de febrer i els primers de març.

Com no podia ser d’altra manera tractant-se de la fauna que habita actualment la Generalitat Valenciana, la cosa té truc i no és com volen fer creure. Les famílies que escullin el valencià obtindran com a màxim un 60% de classes en llengua catalana. En canvi, a les comarques valencianes castellanoparlants, la mateixa llei facilita l’exempció de l’ensenyament del valencià, esdevenint opcional examinar-se’n. És a dir, les zones castellanoparlants no tenen cap mena d’obligació d’aprendre valencià, mentre que els territoris catalanoparlants no només no poden eximir-se d’aprendre castellà, sinó que s’estableixen mecanismes per garantir que el valencià tingui una presència limitada a les aules, sempre cedint espai en favor del castellà.

Paral·lelament, la premsa espanyolista ha iniciat una campanya propagandística acusant els partidaris del valencià de “coaccionar” i d’exercir una “pressió nacionalista”. Segons l’ABC, algunes de les “mesures de pressió” són “cartells i xerrades”. Literal. La Conselleria d’Educació ja ha actuat fent retirar pòsters que demanen que les escoles parlin en la llengua del país. Una altra peça del mateix diari diu que hi ha “mítings nacionalistes a les aules” perquè una professora ha demanat el vot per al valencià. Certament és com diuen: la llibertat contra la pressió i la coacció nacionalista. Però amb els papers intercanviats.