Monument fallit a Gràcia

Al Palau Robert expo­sen fins a finals de març una recons­trucció amb tècni­ques digi­tals de com devia ser el monu­ment Des­per­tar de l’Aurora que l’escul­tor Joan Bor­rell i Nico­lau va eri­gir als Jar­di­nets de Gràcia durant els fas­tos de l’Expo­sició de 1929 i que, en menys de dos anys, encara ina­ca­bat, ja es va haver de reti­rar per la repro­vació gene­ral. L’obra, que havia d’incor­po­rar les figu­res de Minerva, Diana, Hèlios i Selene, a més de dos car­ros tirats per cavalls enca­bri­tats, i nim­fes, cérvols i lle­brers en un tan­cat esce­nogràfic amb par­ter­res, fonts i qua­tre grans colum­nes coro­na­des per àgui­les (ai!), pecava del mateix que espat­lla tants altres monu­ments: la incon­tinència, l’ana­cro­nisme, el xis­clet operístic. Els veïns no només el van tro­bar des­fa­sat, més propi de la dic­ta­dura pri­mo­ri­ve­rista que de la República immi­nent, sinó que també van cla­mar al cel perquè entor­pia l’accés al barri de Gràcia. Que al final el des­man­te­lles­sin, el poc o molt que ja era a lloc, devia ser més moti­vat per la nosa que feia que no pas per la llet­jor, que ha tro­bat sem­pre par­ti­da­ris entu­si­as­tes entre els gover­nants. Bor­rell i Nico­lau era un bon escul­tor, bas­tant fi de vega­des, com en el monu­ment a Ver­da­guer, però li va tocar for­mar-se en el nou­cen­tisme d’alma­nac i, si no esta­ves dis­po­sat a endin­sar-te pels camins incerts de l’avant­guarda, seguir-hi fidel fins i tot quan ja no podia ofe­rir sinó una car­rin­clo­ne­ria camu­flada amb dra­pe­ria gre­co­ro­mana. Que el subtítol del Palau Robert inclo­gui l’expressió “un ensomni nou­cen­tista”, com si Prat de la Riba encara fos viu, és ja un mal prin­cipi.