El trasllat del pont del Rellotge

Molts anys abans que es comencés a construir la torre Eiffel, el 1887, l’empresa d’Auguste Eiffel ja havia construït vuit ponts de ferro a la ciutat de Girona, cinc dels quals per a ús del ferrocarril i els altres tres per a ús de vianants: el pont de les Peixateries Velles sobre l’Onyar, i el del carrer Cerverí i l’anomenat pont del Rellotge, que travessaven el Güell, quan el seu curs anava en paral·lel a la Devesa de Girona i desembocava, davant de l’església de Sant Feliu, a l’Onyar. Aquest darrer pont també era per a vehicles i connectava la Devesa amb l’avinguda Ramon Folch, i es va conèixer com a pont del Rellotge perquè, tot i que va ser construït el 1878, va adoptar finalment el nom de la caseta popularment coneguda com “el rellotge de la Devesa”, que es va aixecar el 1926 i es va destinar a personal de vigilància del parc i per a serveis públics.

Escric sobre el pont del Rellotge perquè el març va fer 62 anys, el 1963, aquest pont sobre el Güell que permetia el pas de vehicles i persones entre la Devesa i la ciutat es va començar a desmuntar i es va traslladar, d’una sola peça, a Palamós. Va fer la seva funció a Girona durant 85 anys, des que, després de la canalització del riu Güell, es va col·locar el 1878 entre el terraplè de la via del tren i el parc de la Devesa. En el seu moment va ser un pont ample, però amb la socialització dels cotxes es va fer petit. De fet, des del 1934 ja es parlava d’eixamplar-lo per donar sortida des de la ciutat cap a la carretera de França. Quan a començaments dels anys seixanta del segle passat es va decidir ampliar el túnel del terraplè de la via, es va decidir substituir-lo per una plataforma de formigó que tapés part del Güell. Va ser llavors que l’enginyer industrial Josep Maria de Toca va decidir comprar el pont, que pesa 36.615 quilos, i traslladar-lo a Palamós per instal·lar-lo sobre la riera d’Aubi, quan projectava la urbanització del paratge Balitrà de Palamós, on en aquell moment només s’aixecava el mas Gorgoll. Aquest mas, transformat posteriorment en casa de colònies, pertanyia a la família De Ciurana. Una de les propietàries, Mariana, era l’esposa de Josep Maria de Toca. El pont unia el paratge Balitrà amb el nucli urbà. El nou pont es va inaugurar per Sant Joan del 1969 i hi va assistir el president de la Diputació, Pere Ordis, alcalde de Girona quan es va vendre el pont.

El trasllat del pont es va fer d’una sola peça i explica l’imprescindible web Pedres de Girona que va costar cinc vegades més que la compra del pont. Era una estructura de 18 metres de llarg per 6 d’ample. Es va haver de tallar el trànsit de nit i es va traslladar en dues etapes: primer a Llagostera i després a Palamós. Aquell vell pont llueix sobre la riera d’Aubi i aquell paratge de Balitrà que abans només encabia el mas Gorgoll és ara un polígon industrial al cantó d’una de les carreteres que porta a Palamós. Lluny queden les imatges del pont del Rellotge sobre el Güell, amb dones que rentaven la roba a l’aigua del riu i l’estenien en els joncs que creixien a la ribera. Després van desviar el Güell, que ara baixa sense aigua per davant del Palau de Justícia i que no fa recordar aquell riu les crescudes del qual havien provocat pèrdues materials i humanes.