Les vides del pont de Cerverí

Als més joves els costa imaginar que l’esplanada farcida de places de pàrquing de zona verda que hi ha entre el parc de la Devesa i els edificis del carrer de la Devesa de Girona, allà on hi havia hagut can Sarasa i posteriorment la Sala de Ball, havia estat el llit del riu Güell abans que no fos desviat el 1969. A les Mirades d’ahir parlava del pont del Rellotge, que va ser traslladat el 1963, però per comunicar la ciutat amb la Devesa hi va haver altres ponts, un dels quals, també construït per l’empresa d’Auguste Eiffel, ha tingut diverses vides a la ciutat. És el que durant molts anys es va conèixer com el pont de Cerverí, perquè unia aquest carrer amb el paratge arbrat, però també va tenir altres noms, com el pont de la Infanta o el pont de can Plaja, per la proximitat amb la fàbrica de galetes d’aquest nom que hi havia antigament a la cantonada del carrer de Cerverí amb el carrer de Figuerola.

Però no sempre el pont de Cerverí va estar instal·lar en aquest paratge pel damunt del Güell. De fet es va construir quan l’Ajuntament de Girona va decidir fer un pont com a continuació de la ronda de Ferran Puig. Primer era una passera de fusta i, per un acord sobre l’expropiació del terreny, s’hi va instal·lar aquest pont, que va rebre el nom de pont de Mart. L’arquitecte municipal Manel Almeda, segons explica Pedres de Girona, va proposar que fos un pont de cinc metres d’amplada per tal que hi poguessin passar els carruatges, però no se’n va sortir i es va decidir encarregar a Eiffel la construcció d’un pont que feia només 2,60 metres d’amplada i que era només per a vianants. Es va estrenar el 1877 i el 1891 es va substituir el paviment original de fusta. El pont va estar en aquell emplaçament, que els gironins hem conegut posteriorment com el pont de can Vidal, fins al 1906. Aquell any el pont es va traslladar perquè es va decidir construir un pont de pedra més ample, que va durar fins l’aiguat del 1940, quan se’l van emportar les aigües del Güell i que va provocar diverses morts, entre les quals la de l’alferes Huarte.

El pont Eiffel es va guardar fins que va ser utilitzat a un centenar de metres Güell enllà, el 1914, a l’altura del carrer de Cerverí, creat durant l’ordenació del sector de Figuerola, que era extramurs de la ciutat. I allà, aquest pont, al qual s’hi accedia per unes escales, va fer el seu servei fins que es va desviar el Güell. El pont va quedar al lloc, sense riu a sota, fins que anys després, el 1974, es va decidir instal·lar-lo sobre la séquia Monar, a Santa Eugènia, just darrere de la cristalleria Magaldi i el col·legi dels petits dels Maristes, per connectar les masies de les hortes que havien quedat sense sortida a la Rodona a causa del desviament del Güell i el sifón de la séquia, que va fer desaparèixer el pont que connectava amb les Set Cases. No va durar gaires anys. En època de l’alcalde Nadal, el pont va ser traslladat al barri de Germans Sàbat, damunt la riera Bullidors, on ara mateix continua fent servei per accedir al CAP Doctor Joan Vilaplana, contigu a la Llar de Jubilats de Taialà. Han estat quatre vides diferents per a un pont que continua donant servei a la ciutadania per salvar les aigües del Güell, la séquia Monar o ara la riera Bullidors.