Expressions

Res és tan complex com definir l’univers de les paraules quan d’aquestes es deriven interpretacions que semblen el que no són i que ens hi acostumem com el glaç al recipient que el conté. Les paraules no són tampoc innòcues, perquè desperten sentiments, imatges i altres mecanismes de representació mental sobre els quals es sedimenten múltiples conductes humanes. Les paraules i frases fetes s’encomanen i passen a ser col·loquials i d’ús comú i, per extensió, acceptades. En aquests darrers mesos s’ha intensificat l’expressió “cordó” per assenyalar les barreres que s’haurien d’aplicar a determinats partits d’extrema dreta per aïllar-los de la resta de partits. Un cordó significa, entre altres coses, una protecció. Acordonar és protegir i privar l’accés d’algú a quelcom que s’ha de preservar. Des de ja fa anys, l’assenyalament de l’extrema dreta s’ha fet amb la metàfora “sanitari” per indicar un aïllament que és habitual en la sanitat. És una expressió malauradament poc afortunada. Els seus detractors, aquestes forces polítiques ara en ascens, la critiquen per il·legítima i antidemocràtica. Aplicat a la política, seria millor que el cordó fos ideològic i no sanitari. Com en moltes altres expressions ja naturalitzades no desperten reaccions de part de ningú, ni dels lingüistes, per exemple. Un altre mal ús del llenguatge i que s’ha normalitzat és el “boca a boca” per expressar que una informació es fa córrer entre persones. La correcció passa per introduir als mitjans la referència del “boca en boca” i també el “boca-orella” d’origen anglosaxó. Altres exemples d’expressions errònies que s’han incorporat al llenguatge quotidià i que s’accepten són “intel·ligència artificial” i “contenidors intel·ligents”. Expressions que es poden simplificar són “full de ruta” o “posar en valor”, substituïbles per pla, estratègia, o valorar. D’altres són producte de la moda, com els anglicismes en el comerç, o de l’ús per substitució, com és l’expressió “coral”. Els anglicismes i gal·licismes fa temps que formen part de la nostra vida i ens inunden amb expressions que podrien perfectament ser substituïdes per les nostres. Què passaria si a partir d’ara parléssim dels caps de cuina i no dels xefs, per més acceptada que sigui l’expressió? D’exemples en podríem posar tants, això sols és una petitíssima mostra.