Carta d’honor

Fa uns quants dies vaig comentar en aquesta pàgina –entre diverses reaccions davant el fet de la cultura catalana– el cas d’un conserge d’una casa del carrer d’Urgell, d’origen andalús, que dedicava estones a apuntar en una llibreta mots catalans i, en definitiva, a interessar-se per la comunicació normal en català amb els veïns.

He rebut una carta que, al meu entendre, val la pena de transcriure. Llevat d’algunes petites errades –la majoria dels catalans no saben escriure tan bé com aquest senyor– la copio literalment, i íntegrament, o sigui que no hi ha “tria” de paràgrafs ni manipulació de cap mena.

“Distingit senyor: Permeti’m robar-li una mica del seu temps, si té a bé llegir aquesta carta amb paciència, ja que en ella parlo amb el cor a la mà.

“En primer lloc, li expresso el meu agraïment per la referència que fa de mi en el seu article del diari Avui, ja que sóc el porter de la casa del carrer Urgell i, encara que andalús, sóc un amant de Catalunya, perquè Catalunya em donà aixopluc i treball en moments en què ho necessitava.

“I no sols per agraïment, sinó perquè Catalunya convida i concedeix aquesta obligació de ser-li fidel en tot el seu contingut, bellesa, cultura, hospitalitat i estimació.

“Segueixo essent andalús perquè ho és el meu bressol, però català perquè els meus fills són nats aquí i perquè la meva vida transcorre a Catalunya, i amb el tracte continuat i directe amb els catalans fa que tot m’obligui a mi mateix a aprendre l’idioma i a estimar tot el que és català. Prova d’això és que llegeixo sovint el diari Avui i per aquest afany d’aprendre el català em sorprengué el seu article en veure-hi reflectit l’interès d’un andalús que estima Catalunya.

“El més sincer agraïment, esperant poder-lo saludar personalment en alguna ocasió, prometent-li seguir el camí que jo mateix em vaig marcar en voler integrar-me de ple en la societat catalana.

“Ben afectuosament, Eusebio Cortés Cortés”.

El senyor Cortés, porter al carrer d’Urgell, viu, però, a l’Hospitalet de Llobregat, segons l’adreça que figura al sobre. És una “doble experiència” vital i laboral que segurament faria molta falta a certes persones que es diuen sociòlegs i intel·lectuals perquè han fet uns estudis i han “ocupat” unes places de la burocràcia ministerial, però que quan miren la realitat no entenen ni volen entendre res. I el que els costaria més d’entendre, precisament, és que un porter del carrer d’Urgell els pugui donar una “norma” de conducta “social” i d’actitud “intel·lectual”; i els pot donar una norma perquè –evitem tot sentiment de paternalisme– aquest senyor sap perfectament què és la normalitat. I, contrastant amb tants impertinents, és dues vegades “cortès”, com acrediten els seus cognoms: amb el seu origen i amb el seu futur.