Diumenge de Rams

Així com hi ha llibreries de vell, on es venen llibres antics, he descobert una llibreria màgica, on es poden llegir alguns llibres que encara no s’han escrit. Hi trobo un volum que existirà l’any 2000, i el títol m’ha fet gràcia: Folklore nacionalitat al del territori a llevant d’Aragó, i una nota a peu de pàgina que diu: “Terminologia aprovada per la llei d’harmonització autonòmica”.

He vist que es tractava d’un calendari de festes i commemoracions populars, i m’he apressat a buscar-hi la informació sobre la festa d’avui, Diumenge de Rams.

Sembla que aquests darrers anys del segle XX els nacionalistes residents a Barcelona van recuperar la tradició secular de la processó del Diumenge de Rams, dedicada com és sabut a la Mare de Déu dels Dolors. Quant als “passos” o “misteris”, el temari bàsic comprenia totes les fases de la Passió, des del “Decreto de Nueva Planta” fins a la “Ley de Armonización”, però no hi faltaven les representacions de la vida anterior de la comunitat, com els “quadres” que figuraven “Guifré el Pilós”, “Els almogàvers”, una colla de “Peixos de la Mediterrània” que duien pintades les quatre barres, els “armats” de Ramon Berenguer el Gran, una carrossa en forma de nau titulada “Consolat de Mar”, una comparsa d’homes disfressats de juristes antics que recitaven els “Usatges” i molts altres “passos” que constituïen un espectacle extraordinari.

Pel que es dedueix d’aquest raríssim llibre, a partir de l’any 1981 la processó del Diumenge de Rams s’enriquí a Barcelona amb una gran quantitat de “passos” inesperats: congregants amb vesta i atxa a la mà voltaven el penó de l’Agregació de devots de l’Estatut; darrera del penó, “papus” encaputxats tocaven tambors i els seguia la Creu dels improperis. Venien després els següents “misteris”: “Entrada de Sant Martí-le-Bau a la plaça de Sant Jaume”, a càrrec del gremi de la Santa Il·lusió; “Presentació de l’Estatut al temple”, del gremi de Tisorers; “Quan Miquel disputava amb els doctors”, del gremi dels Possibilistes; “La Generalitat amb la creu a coll”, de la confraria dels Pobres de Solemnitat; aquest pas anava acompanyat d’una curiosa comparsa de “tejerores a mano armada”. A continuació hi anava part de la Confraria dels Dolors, cantant l’“Eterna Espina”, i la resta seguia amb peus descalços, arrossegant cadenes i altres mortificacions.

Diu el cronista que una enorme gernació (perdó: una enorme gernacionalitat) assistia al pas del seguici, i que el poble exhibia incomptables pancartes en les quals es repetia només aquesta jaculatòria: “No volem que ens facin la pasqua abans de rams”.