L’hora del canvi d’armari

Tret que visquis en un palau o disposis d’un vestidor on podries organitzar la teva festa d’aniversari, el més probable és que els canvis d’estació i de temperatura els acompanyis d’un canvi d’armari. L’operació de substituir peces sempre és una oportunitat per eliminar de la nostra vida tot allò que, un cop adherit a la pell, no ens fa sentir boniques. Precisament per aquest motiu, a la vida també hauríem d’aplicar més sovint la filosofia que impregna els canvis d’armari. Qui no necessita renovar els espais de tant en tant, o recuperar aquelles peces que tenia arraconades i que durant un temps duia enganxades i impregnades de la seva olor? Qui no necessita estar envoltada de relacions que no s’arruguen i siguin fàcils de dur? Qui no agraeix tenir clar quins són els bàsics, els que mai poden faltar i sempre ocupen la primera línia? Cada cert temps convé enviar al traster, o a la planta de reciclatge, allò que mai més farem servir, entaforar-hi allò que fins i tot ens fa nosa, i a poc a poc anem aprenent que el secret de la felicitat no resideix en l’abundància i que l’harmonia té més sentit del que vam arribar a creure. I que també ens convé categoritzar per tenir clar què prioritzem, i fins i tot deixar una mica d’espai perquè hi entri aire fresc, que els espais buits també poden tenir gust de glòria i que convé mantenir i cuidar allò essencial, allò que permet donar el valor exacte a les coses. Que no és mala idea treure la pols i els àcars dos cops l’any i deixar ben a la vista tot allò que ens prova de meravella perquè només tu has decidit que aquella peça estava parida per a tu, sense importar un rave què dirà la resta. Perquè és quan sacsegem una mica els calaixos que trobem algun tresor, aquella peça que ni recordàvem haver guardat. Per acabar, no oblidem mai conservar allò que abriga i acotxa, que els canvis de temps són imprevisibles.