Cornuts i pagar el beure

Ja sabem que Ayuso està en campanya electoral perpètua, i que el seu numeret de divendres a Pedralbes va ser, sobretot, una estratègia per rascar més minuts en els informatius. Però de l’escena se’n poden treure conclusions: la primera, que Ayuso no és una anècdota. És una tendència. És la dreta espanyola, que un dia va decidir viure en un estat d’incultura militant, la dreta monolingüe que acusa de “provincianista” (sic) aquells que parlen dues i tres llengües, aquesta dreta patriota espanyola que s’indigna més per l’existència del plurilingüisme que no pas per la crisi de l’habitatge o per la pobresa infantil.

La segona conclusió és que la suposada operació “concòrdia” de Sánchez i Illa fa aigües per tot arreu. Fer la Conferència de Presidents autonòmics a Catalunya tenia la intenció d’exhibir una normalitat que ja s’ha vist que no existeix. El PSOE i el PSC són l’orquestra del Titanic tocant la melodia de la reconciliació mentre Aragó ens arrenca les pintures murals del MNAC, mentre Page diu que la riquesa de Catalunya no és dels catalans, quan totes les comunitats estan en peu de guerra pel finançament singular de Catalunya i mentre la judicatura bloqueja el retorn dels exiliats i es nega a aplicar la llei d’amnistia.

Admetem-ho: divendres vam fer de pagafantes, els vam muntar un plató a Pedralbes perquè els presidents del PP poguessin escalfar els ànims per omplir la seva manifestació d’aquest diumenge. I quan es tracta d’escalfar els ànims, encara que sigui contra el PSOE, la carta de la catalanofòbia sempre funciona. D’això se’n diu cornuts i pagar el beure.