Les planes del vent

Les planes del Penedès, del Baix Penedès, donen títol a l’últim documental de Pep Puig, que recull la història de la reconversió de les vinyes de la Bisbal del Penedès en espais dedicats a la indústria logística. Les Planes del Vent és el polígon afectat per una modificació de les normes subsidiàries. És una modificació que permet convertir les planes del vent, del silenci, les planes de la reconnexió amb la terra i els processos vitals, en espais asfaltats. Les vinyes del Penedès estan en perill d’extinció. Ja és un fet. Mentre la indústria del vi és incapaç de donar una sortida digna a un sector primari que durant massa temps ha posat el seu futur en mans de les grans empreses elaboradores, la indústria logística està disposada a assumir inversions econòmiques que són diners per avui, però incertesa per demà. Però, i la vinya? No és la incertesa més gran, la vinya?

La modificació de les normes subsidiàries aprovada per l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès obre la porta a la creació d’espais empresarials al costat de zones agràries protegides i equipaments i serveis municipals. El govern municipal assegura que és una “aposta pel progrés”, per garantir la qualitat de vida i el futur de la ciutadania de la Bisbal del Penedès. I segur que és així. La intenció de l’alcaldessa no pot ser mai enfonsar el seu poble. Però el que passa a Les Planes del Vent obre una reflexió sobre el futur de les vinyes al Penedès. No només al Baix Penedès, sinó també a l’Alt Penedès, a part de l’Anoia i al Garraf.

El sòl agrícola ja no és el que era. Ja no és vist com una garantia de futur, sinó com una anècdota que cal protegir. La sequera dels últims anys va obligar alguns pagesos a abandonar els cultius, però ara, malgrat les pluges de la primavera, aquests cultius no s’han reincorporat a l’activitat agrària. Sembla que la logística pot ser una sortida en alguns municipis amb alts índex de població aturada. I, segurament, les grans empreses logístiques poden arribar a significar una injecció de capital que pot fer respirar alguns ajuntaments ofegats per les últimes crisis econòmiques i que, amb poblacions deprimides o amb elevats percentatges de vulnerabilitat, necessiten buscar recursos en projectes de fora.

Les empreses logístiques arriben amb projectes que, a priori, garanteixen llocs de treball poc qualificats. I, això, és vist com una oportunitat, una sortida immediata a una situació de necessitat present. Però, com resolem la incertesa del futur? Res ni ningú la pot resoldre. La vinya hi és. Fa centenars d’anys que hi és i és una aposta que permet oferir un territori únic. Mentre la logística obliga a vendre la terra, el sector del vi dona sentit a la conservació de la terra; ajuda a conservar i millorar el paisatge i dona sentit a una història compartida. Les Planes del Vent són, en el fons, les planes del Penedès. Són les planes del silenci. El silenci de les vinyes que veuen com les oportunitats se les emporta el vent.