Quan un avió cau

El seient 11A, quedem-nos amb aquest concepte. Sobretot si som a punt d’agafar el pròxim vol i mai no ens ha agradat gaire, això d’enlairar-nos sense haver nascut ocells. El seient 11A era el que ocupava Vishwash Kumar Ramesh, ciutadà britànic de quaranta anys, únic supervivent de l’accident del Boeing 787-8 Dreamliner que dijous es va estavellar després de sortir de l’aeroport internacional Sardar Vallabhbhai Patel d’Ahmedabad amb 242 passatgers a bord, entre els quals hi havia onze nens i dotze membres de la tripulació. Ni ell mateix sap explicar ben bé com va salvar el coll, no pas saltant abans del xoc sinó després, per la sortida d’emergència que tenia a l’abast. Just a partir d’aquest cas hem tornat a creure en els miracles, però també hem començat a conèixer detalls que no ens ajudaran pas a dormir més tranquils la vigília de qualsevol viatge aeri. Per exemple, que les altíssimes temperatures registrades abans de la tragèdia índia poden ser un element determinant a l’hora de tenir un accident similar si els pilots no han calculat adequadament la potència de motors necessària, inferior en cas que no faci tanta calor. També hem sabut que és més lògic que els aparells emprin la pista llarga a l’hora d’enlairar-se i la curta a l’hora d’aterrar, en contra del que a priori els profans podríem pensar, perquè en sortir els dipòsits de combustible van plens i el pes que cal impulsar és molt més alt. Igualment hem sabut que els passatgers més informats –i també més aprensius– solen demanar seure al costat del passadís perquè en cas d’emergència esperen arribar més aviat a l’exterior o, és clar, ser directament al costat de la sortida d’emergència, sovint al costat de les ales que precisament és on, ai!, hi ha els inflamables dipòsits de combustible. Els experts avisen que no tothom és idoni per ocupar aquestes places perquè en cas d’accident s’ha de tenir prou calma i determinació per tirar pel dret i no fer tap. I finalment hem sabut que hi ha usuaris que, tot i tenir diferents ubicacions segons el model, sempre, sempre, sempre demanen la plaça 11A, el preu de la qual a partir d’ara encara veurem com s’enlaira, mai millor dit, pels núvols.