L'endemà del dissabte

L'any pas­sat vaig coin­ci­dir amb una dipu­tada de C's en una tertúlia radiofònica i un dipu­tat del mateix par­tit en una altra de tele­vi­siva. Tots dos van negar que el seu par­tit fos mono­temàtic, però en ser pre­gun­tats, per exem­ple, pel tema de l'ener­gia nuclear, va resul­tar que la dipu­tada hi estava en con­tra i el dipu­tat, a favor, sense que cap dels dos sabés res de les opi­ni­ons de l'altre. És més, tal com va expli­car Fer­ran Sáez en aquest diari dimarts pas­sat, fins i tot quan C's defensa la seva causa única –la pecu­liar idea que, per bé que abans (de la guerra) es par­lava molt més català a Cata­lu­nya que no pas ara, encara ara se n'hi parla massa– es con­tra­diu, ja que C's afirma que només les per­so­nes (i no pas els col·lec­tius) tenen drets lingüístics, però cele­bra cada atac a la llen­gua cata­lana com si fos una victòria col·lec­tiva d'una supo­sada comu­ni­tat ètnica cas­te­lla­no­par­lant resi­dent a Cata­lu­nya.

Atesa tanta inco­herència interna, si C's ha acon­se­guit man­te­nir els seus tres escons al Par­la­ment, deu ser en bona part gràcies a l'habi­li­tat retòrica del seu pre­si­dent, Albert Rivera, el qual dóna a enten­dre que és un rebel heroic, una mena d'okupa encor­ba­tat, alhora que defensa a ultrança les sentències dels màxims repre­sen­tants de l'omni­po­tent poder esta­tal –el TC i el TS– en con­tra de les lleis esta­bler­tes pel més aviat poc poderós govern català i dels desit­jos d'una majo­ria de l'encara menys pode­rosa població cata­lana.

Al Par­la­ment i als debats, Rivera té el cos­tum de fer una ganyota estra­feta cada cop que se'l con­tra­diu. Durant anys aques­tes ganyo­tes m'han fet recor­dar algú a qui no he pogut posar cap nom fins que hi vaig caure, ahir mateix: les ganyo­tes de Rivera són cla­va­des a les del per­so­natge de Rick, de la sèrie Els joves, un soi-disant pro­gres­sista (però ideològica­ment anal­fa­bet) que està con­vençut, mal­grat la manca de cap prova, que tot­hom l'admira. Al capítol final, des­co­brim que Rick, lluny de ser, tal com pro­clama, un “home del poble”, és de classe alta i de família ultra­con­ser­va­dora. Pel que es veu, doncs, és pos­si­ble que la sem­blança entre els dos homes vagi més enllà d'un mer ric­tus facial. Ara bé, es pot dub­tar, això sí, que Rivera –tal com fa el Rick– també s'apro­fiti de vells exem­plars de la revista Cos­mo­po­li­tan a l'hora de mas­tur­bar-se. M'ima­gino, vaja.