Articles

El persistent dilema atòmic

Pot­ser els his­to­ri­a­dors del futur tin­dran difi­cul­tats per creure que l'únic país que va patir un atac amb armes nucle­ars durant el segle XX es vegi immers en una crisi atòmica al segle XXI. Tan­ma­teix, això és el que ha pas­sat a Japó arran del ter­ratrèmol i el tsu­nami de la set­mana pas­sada. Les ava­ries als reac­tors de la cen­tral de Fukus­hima no només han des­fer­mat un nota­ble pànic a la radi­ació nuclear entre la població, sinó que també han pro­vo­cat un debat a escala glo­bal sobre la per­ti­nença de fer ser­vir l'ener­gia atòmica com a font de pro­ducció energètica.

Hi ha raons de sobres. En un con­text de crisi econòmica i en mig d'una cares­tia crei­xent de les fonts d'ener­gia tra­di­ci­o­nals, les cen­trals nucle­ars sem­bla­ven la solució òptima pel seu cost mode­rat i, espe­ci­al­ment, per la ren­di­bi­li­tat. El revers tèrbol dels avan­tat­ges era i és la seva vul­ne­ra­bi­li­tat a les catàstro­fes natu­rals i els efec­tes nefas­tos i dura­bles de la con­ta­mi­nació sobre la població i l'entorn. Aquesta vul­ne­ra­bi­li­tat no ha impe­dit la pro­li­fe­ració de les cen­trals atòmiques. Només al Japó n'hi ha 54; a França, 58, que pro­du­ei­xen un 80% de l'ener­gia elèctrica del país.

Sem­bla que l'única manera pro­vada d'apren­dre dels perills de les cen­trals atòmiques són els acci­dents, i el refe­rent mun­dial en aquest sen­tit són catàstro­fes com ara la de Txernòbil (Ucraïna) l'any 1986, o la que ara sac­seja l'est del Japó. Des de Txernòbil, un vel de por ha fre­nat l'expansió mun­dial de l'explo­tació de l'ener­gia atòmica, i quan aquesta por sem­blava haver pas­sat va arri­bar el ter­ratrèmol i els acci­dents nucle­ars japo­ne­sos. Men­tres­tant, els grups eco­lo­gis­tes no han dei­xat de dema­nar la renúncia a l'ús de l'àtom com a font energètica. Els par­ti­da­ris de les cen­trals nucle­ars n'han subrat­llat la ren­di­bi­li­tat i la manca d'alter­na­ti­ves energètiques a curt ter­mini. La crisi al Japó ha para­lit­zat pro­gra­mes nucle­ars tan ambi­ci­o­sos com el de la Xina, i una deci­dida cam­pa­nya euro­pea per sot­me­tre totes les cen­trals atòmiques del con­ti­nent a un exa­men imme­diat.

De cara al futur, el dilema nuclear per­sis­teix, cada cop més peremp­tori. Les alter­na­ti­ves reals no són l'abo­lició ni espe­rar pas­si­va­ment un altre acci­dent poten­ci­al­ment més greu, sinó una res­posta tec­nològica al des­a­fi­a­ment que supo­sen les cen­trals nucle­ars. Més que renun­ciar a l'àtom, cal apren­dre a fer-lo ser­vir millor, sense pre­ci­pi­ta­ci­ons i sense pau­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.