El batlle de Palafrugell

Hem pas­sat el xarampió i ens en que­den les seqüeles. Hem vist els resul­tats elec­to­rals a Pala­fru­gell que numèrica­ment sem­blen més una 6/49 que una altra cosa: 1, 2, 3, 4, 5 i 6 regi­dors, res­pec­ti­va­ment, de PxC, PP, Entesa, Esquerra, CiU i PSC. La clau de la gover­na­bi­li­tat la té de manera ines­pe­rada CiU, que man­cada d'experiència pre­fe­rirà donar suport als soci­a­lis­tes que inten­tar asso­lir l'alcal­dia amb els grups que fins ara mana­ven. A Pala­fru­gell estre­na­rem la soci­o­vergència després d'anys d'anta­go­nisme entre aquests dos par­tits. Esquerra i Entesa, els grans per­de­dors, vol­dran posar en un com­promís la fede­ració i és més que segur que s'ofe­ri­ran per inves­tir Gómez com alcalde. CiU voldrà fer honor a la paraula donada de donar suport a la llista més votada, que és la del PSC, però hi esta­ran d'acord des de la direcció naci­o­nal? Es dei­xa­ran pren­dre l'alcal­dia de Pala­fru­gell podent-la obte­nir? La tru­cada del veí d'Aigua­blava pot ser deter­mi­nant. No voldrà que als seus a Pala­fru­gell els passi com a ERC, que per fer pre­si­dent Mon­ti­lla ho han pagat molt car. Natu­ral­ment en un poble les tírries i sim­pa­ties per­so­nals també comp­ten, i molt, i poden deter­mi­nar les ali­an­ces. L'infi­del vot con­ver­gent que fa anys i panys que deam­bula d'Hero­des a Pilat s'hau­ria de saber de quina sor­tida és par­ti­dari. Sense aquesta valo­ració, la decisió de CiU esde­vindrà un salt al buit que només el temps jut­jarà.