Com més gran, més nostre

Hi ha dues Macedònies, la República de Macedònia i la regió grega, una mica més gran i més poblada que l'estat inde­pen­dent. Totes dues són a la península dels Bal­cans i fan fron­tera amb l'altra, la qual cosa és sinònima de situ­ació explo­siva. Començant pel nom, que Grècia con­si­dera indis­so­lu­ble­ment unit a la cruïlla de cul­tu­res que són el bres­sol d'Occi­dent. A Macedònia hi ha el mont Olimp, la ciu­tat natal d'Aristòtil i la d'un dei­xe­ble seu que amb el nom d'Ale­xan­dre el Gran va ser rei de Macedònia i va crear un imperi que incloïa Anatòlia, Síria, Meso­potàmia i Egipte.

La República de Macedònia eri­geix ara al mig de la capi­tal, Skopje, un monu­ment gegant dedi­cat a l'heroi. És una enorme estàtua eqüestre plan­tada sobre un pedes­tal altíssim. Grècia s'ho ha pres com una nova pro­vo­cació i, com que als Bal­cans tots els con­flic­tes són enve­ri­nats, pin­ten bas­tos. Fóra bo que les Macedònies es fixes­sin en Reus i Riu­doms. Les dues pobla­ci­ons es dis­pu­ta­ven ser la pàtria natal de Gaudí fins que van sig­nar un trac­tat de pau que com­pro­me­tia a sumar esforços en lloc de fer-se la guitza.

“Sant Ramon Nonat, fill de Vila­franca”, diu una cançó popu­lar. Men­tida, el sant del meu nom va néixer al Por­tell (Segarra) i var ser un altre —Rai­mon de Penya­fort— qui va néixer a Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos, prop de Vila­franca. No em consta, però, que el Por­tell i la capi­tal de l'Alt Penedès esti­guin en guerra per aquest motiu. Tam­poc ha fet córrer sang el fet que Agus­tina d'Aragó fos de Bar­ce­lona o que Sant Antoni de Pàdua hagués nas­cut en rea­li­tat a Lis­boa. Més diver­tit és el cas de Colom, a qui tot­hom vol tenir per un dels seus sense que se n'acabi de tro­bar el des­llo­ri­ga­dor defi­ni­tiu. Tinc fe que les recer­ques de Fran­cesc Albar­da­ner —rigo­ro­ses, no com d'altres— aca­ba­ran demos­trant que Colom era més català que el pa amb tomàquet. Ningú, però és tan llest com els austríacs. Al cemen­tiri cen­tral de Viena hi ha enter­rats Beet­ho­ven i Brahms, per la qual cosa s'ha acon­se­guit fer creure que els dos com­po­si­tors eren austríacs. Doncs no, eren ale­manys, i Hit­ler, en canvi, era austríac. Ell sí.