Opinió

La primera violació

Recordant l'origen andalús del ‘cafè per a tothom', ja tenen llenya servida

No m'ha dece­but el fet que el canvi de govern a la Gene­ra­li­tat hagi sig­ni­fi­cat molt poc més que la des­a­pa­rició de la set­mana blanca a l'escola. Ho ima­gi­nava, com ima­gino que res can­viarà quan canviï el govern espa­nyol (excepte, pot­ser, l'estat anímic d'aquests estranys com­panys de viatge ano­me­nats “mer­cats”). Sigui qui sigui qui governi, li tocarà reta­llar fins i tot en els luxes super­fi­ci­als (i dic “fins i tot” perquè mai han començat per allò sobrer).

Han can­viat de color els governs de Por­tu­gal, del Regne Unit, de Dina­marca, estan a punt de fer-ho el d'Ale­ma­nya i el d'Espa­nya, amb dife­rents colors i ide­o­lo­gies, tots cas­ti­gats quan gover­nen en temps de penúria... sí, fins i tot Obama. Sé que en deter­mi­nats moments l'espe­rança es fa carn i els Man­dela o Havel, esde­vin­guts gover­nants des del pati­ment i la fos­cor, ens recor­den que no tot està per­dut, però no serà fàcil abas­tar la veri­tat.

Men­tre can­vien de ves­tit (ara govern, ara opo­sició, ara mosca collo­nera amb ganes de ser fron­tissa), els que es dedi­quen pro­fes­si­o­nal­ment a la política (amb una mit­jana que supera els 20 anys en la cosa) han de tro­bar dis­pu­tes que man­tin­guin la tensió de la tele­no­vel·la, o millor dit, en el rea­lity, doncs la gràcia es troba en fer sem­blar veri­tat la història de bons i dolents d'una com­pa­nyia d'actors que hau­ria d'haver fet empal·lidir el gran Jordi Dau­der. Un exem­ple ben tro­bat, ver­sem­blant i rigorós, és el 30 minuts del diu­menge pas­sat a TV3. Recor­dant l'ori­gen andalús del cafè per a tot­hom (amb un Tar­ra­de­llas lúcid, dient el 1985 que Espa­nya no podria supor­tar un Estat clo­nat dis­set vega­des) ja tenen lle­nya ser­vida: que si té raó Jordi Pujol en des­criure com a tos­su­de­ria el nos­tre entes­ta­ment a sal­var Espa­nya; que si la tenen els anda­lu­sos que no van voler mal­me­tre la dig­ni­tat de la seva terra amb una auto­no­mia de segona, que si els bas­cos són lles­tos per vore­jar el tema o uns egois­tes per apro­fi­tar l'ona sense tacar-se les mans, que hagués estat millor el model de Suárez i Guerra, de fede­ra­lisme (o con­fe­de­ra­lisme) asimètric amb només dues auto­no­mies, perquè pot­ser no eren els únics reg­nes històrics però sí els que s'ho merei­xien per haver donat la matraca des de l'inici del final del fran­quisme.

Enmig d'aquest embo­lic d'interes­sos tibats en la corda del sen­ti­ment, una veri­tat irre­fu­ta­ble: tots aquests que s'omplen la boca amb la Tran­sició, però que des d'ales­ho­res no han bai­xat dels cot­xes ofi­ci­als, ni dei­xat d'enca­de­nar càrrecs dins l'Estat, sigui cen­tral o perifèric, hau­rien de recor­dar que aque­lla va ser, i la van per­me­tre, la pri­mera vio­lació de la Cons­ti­tució, la del seu espe­rit, que, com recordà Mon­tes­quieu, és molt més impor­tant que el seu text. Perquè el seu espe­rit s'adreçava a garan­tir la concòrdia entre els pobles d'Espa­nya, i el fet de clau­di­car davant les rei­vin­di­ca­ci­ons de la classe política anda­lusa va posar en marxa una espi­ral absurda de rei­vin­di­ca­ci­ons boi­nis­tes (de boina) que tenen la seva cul­mi­nació en aquell Javier Are­nas defen­sor no fa pas tant de Mag­da­lena Álva­rez, perquè “con Anda­lucía no se juega”. Una espi­ral que els matei­xos que la van posar en marxa ara cri­ti­quen, perquè en el seu pen­sa­ment acom­ple­xat millor ser igual­ment medi­o­cres que plànyer si algú des­taca.

Qui havia de dir que cami­na­rien de la mà sobre la corda del jaco­bi­nisme els dos par­tits que d'aquí a poques set­ma­nes seran la gran alter­na­tiva política per a aquesta crisi moral de pro­por­ci­ons gegan­ti­nes, que hem permès amb la nos­tra indi­ferència, dis­si­mu­lat amb dis­pu­tes ano­di­nes i etzi­bat amb els nos­tres par­ti­cu­lars pecats!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.